978-84-479-5292-2
BELLA I LA BESTIA, LA
JEANNE-MARIE LEPRINCE DE BEAUMONT
Editorial: BAULA Fecha de publicación: 20/03/2024 Páginas: 72Formato: Cartoné
Si "L?hora de l?estrella" és la novel·la més coneguda de Clarice Lispector, "La passió segons G. H." és la seva obra mestra, la confirmació de l'autora brasilera com un dels grans del segle XX. G. H. és la dona aburgesada que un dia puja a netejar el quarto de la criada, a l?àtic, i topa amb un escarabat. Aquesta trobada còsmica trenca l?embolcall i allibera una torrentada de reflexions íntimes i de sentiments ?fins a l?acte final en què G. H. venç totes les seves pors. ?De tots els llibres que he escrit, "La passió segons G. H." és el que millor correspon a la meva exigència literària?, va dir Lispector.
Descobreix el quart volum de la saga Blackwater.
Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO.
«Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterrador, simplement genial. El millor de tots nosaltres.» STEPHEN KING
«Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.» ROBERT SHAPLEN, THE NEW YORK TIMES
Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi.
El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d’endreçar la biografia de l’escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l’aclamada trilogia L'atzar i les ombres s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.
Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació? Amb el seu estil fluid i intens, Jordi Pigem obre vies de sortida a través d?un ample horitzó que abraça des de la neurociència i la psiquiatria fins a la filosofia alemanya i diverses filosofies d?Àsia, passant per la física teòrica i la història de la literatura. Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d?humanitat, de vida i d?encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l?Aquí i Ara.
Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de la matèria i que atempta contra els límits orgànics del planeta. Amb un peu a la literatura i l?altre a la filosofia, Sevilla qüestiona el mite del creixement il·limitat i del subjecte autosuficient. I, vinculant la desmesura bíblica i la capitalista, ens proposa veure el concepte de límit des d?un punt de vista nou: tal com passa amb les regles de joc del vers, els límits no són obstacles a vèncer sinó ocasions privilegiades per pensar l?emancipació i la creativitat. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.