La història il·lustrada de la ciutat de Lleida per als més petits de la casa.
Aquest és un llibre d'història, un llibre d'històries. Un llibre molt il·lustrat, amb una aposta visual actual, atractiva i suggeridora. Un llibre perquè els nens i els joves (i els no tan joves) coneguin aspectes bàsics de la història de la nostra ciutat, i això faci que se l'estimin més.
Des dels ilergets i els romans fins al modernisme, passant per setges, construccions imponents, grans celebracions i guerres cruentes, amb musulmans, jueus i cristians. Tot hi cap i tot ens interessa.

Anna Murià (1904 – 2002) va ser una autora radicalment polièdrica i rica en estils i registres. L’articulisme en publicacions com La dona catalana, La Nau, La Rambla i L’Opinió es pot considerar el primer bressol de la seva escriptura, i és un testimoni ben interessant dels anys vint i trenta a la ciutat de Barcelona. Mostra d’una època de grans esperances per als drets de la dona, de conflicte i debat entre distintes concepcions del feminisme, i de gran vigor del periodisme literari català. Una tria temàtica que mostra l’evolució d’una escriptora en construcció amb un apèndix memorialístic en què l’autora fa un repàs generós de les seves companyes de viatge.

Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l’única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d’Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L’Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d’una de les plomes més modernes del període. L’autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.

«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

El volum Identitats culturals contemporànies: el cas català presenta una sèrie de treballs d’anàlisi literària i cultural que s’interroguen sobre una qüestió: quines representacions de la identitat es donen en la cultura catalana contemporània? Amb la intenció de conformar un recorregut ampli i multifocal, aquesta obra col·lectiva posa la mirada en diverses produccions culturals catalanes de la contemporaneïtat, com ara la novel·la, el cinema, la poesia, el còmic, les arts plàstiques, la literatura infantil i juvenil i el gènere contístic.

Consta de tres seccions: en primer lloc, “Les formes de la nació: del concepte als llocs concrets”, té per objectiu resseguir l’obra de tres literats valencians que, des de l’assaig, la poesia i la narrativa, reflexionen sobre la construcció de la identitat nacional; en segon lloc, la secció central, “Altres llenguatges. Pensar el jo i el nosaltres des de la imatge”, posa el focus en els canals de comunicació artística com ara el cinema, l’escultura, la pintura o el còmic, com a vehiculadors de projeccions identitàries a cavall entre la individualitat dels creadors i la col·lectivitat en què estan inserits; finalment, en tercer lloc, la secció final “Les representacions de l’alteritat: pensar el gènere, la sexualitat i l’origen”, parteix de l’anàlisi de la diferència, materialitzada en narracions i poemes que representen un conjunt d’expressions de gènere i d’origen en què la fragmentació i la multiplicitat són conceptes clau.

ÍNDEX

M. Àngels Francés Díez i Irene Mira-Navarro: Introducció

— Les formes de la nació: del concepte als llocs concrets

Joan Borja i Sanz: Llengua, literatura i identitat: percepció, concepció i anàlisi de la diversitat cultural i nacional en l’obra assagística de Joan Fuster —

Hèctor Càmara-Sempere: De la microidentitat a la macroidentitat en l’obra de Gaspar Jaén: l’espai i el temps

Dari Escandell Maestre: Des d’Alacant estant: la idiosincràsia valenciana de la ciutat a través de l’obra narrativa de Joan-Lluís Moreno Congost

— Altres llenguatges. Pensar el jo i el nosaltres des de la imatge

Eduard Baile López: L’experimentació identitària de l’arquetip heroic femení en els còmics d’Enric Sió: d’objecte hipersexualitzat a agent del canvi sociopolític

Enric Balaguer Pascual:Algunes notes sobre pintura, escultura i imaginari nacional

Joaquim Espinós Felipe: Identitats escindides: el retorn als orígens en el cinema valencià recent

Antoni Maestre Brotons: Adolescents animals: sexualitat, violència i espectralitat en el cinema de Marçal Forés

— Les representacions de l’alteritat: pensar el gènere, la sexualitat i l’origen

Carles Cortés Orts: “Flors de debò” de Mercè Rodoreda: la construcció de la identitat a través de l’imaginari de l’escriptora

Anna Esteve Guillén: Identitat, gènere i diversitat a propòsit de Duna, de Muriel Villanueva

M. Àngels Francés Díez: L’espai del gènere en Carmelina Sánchez-Cutillas: una construcció identitària

Isabel Marcillas-Piquer: Identitat i poètica de la transculturació en la narrativa de Najat El Hachmi i Saïd El Kadaoui

Irene Mira-Navarro: La felicitat d’alterar les normes: perifèria urbana i sexualitat proscrita en la poesia estellesiana

Índex de noms i conceptes

Carles Llussà i Ruiz (Manresa, 1926-2022) ens explica una vida plena de vivències, d'anècdotes, d'històries grans i petites que transcorren en els escenaris manresans de la República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, la Transició i fins a l'actualitat. Tot plegat des de l'exercici de la seva vocació, una carrera mèdica viscuda amb profunditat durant més de mig segle. La vida d'aquest manresà, molt activa i compro-mesa; les seves activitats culturals, polítiques i professionals, fan d'aquestes pàgines un retrat fidel i acurat de la ciutat on va néixer i visqué gran part la seva vida.

Hem confós l?excés amb el progrés. La dinàmica del creixement exponencial i el consum desbocat ens ha dut a graus de desigualtat social extrems, a una gran inestabilitat financera i a una crisi mediambiental sense precedents.
Hi ha vida més enllà del capitalisme i Tim Jackson, en aquest assaig, proposa reflexionar sobre les seves condicions de viabilitat. L?economia de demà s?ha de construir al voltant de les tecnologies i energies renovables, unes condicions laborals justes, una governança transparent i la protecció dels actius socials i mediambientals, en lloc de la seva destrucció sistemàtica, amb empreses al servei de la comunitat i en harmonia amb la natura.
El final del creixement no és el final del progrés social. Postcreixement és una invitació a fer un canvi de vida i de sistema, en què les nostres accions i el valor de les interdependències humanes siguin més importants que els beneficis econòmics i el poder.

Deia el savi que filosofar és preparar-se per a la mort. En aquest llibre, les reflexions d'un filòsof davant la mort s'agermanen amb la il·lustració per deixar-nos una lliçó de vida magistral, delicada i tan senzilla com profunda.
Premi Eva Toldrà d'Il·lustració 2022

Una niña y su mamá van a la vieja casa de baños de su barrio. A la pequeña le encanta meterse en la piscina de agua fría, nadar como un perrito, chapotear a gusto, sentirse campeona? Y aunque su mamá le advierte que se va a resfriar, ella se niega a salir. De pronto, aparece una abuelita muy extraña: ¡Es el hada del agua! La niña y la curiosa señora juegan, flotan, se sumergen y la pasan bomba. La pequeña querrá seguir viendo a su nueva y mágica amiga. Pero, ¿qué sorpresas la esperan al volver a su casa? ¿Volverán a juntarse? Heena Baek, prestigiosa y multipremiada artista, compone un álbum diferente, transgresor y atrevido en sus imágenes. Con su impactante técnica tridimensional, la autora expone los cuerpos, tanto en la infancia como a una avanzada edad, despojados de sus ropas; y lo hace con exquisita naturalidad y elegancia. A la vez, esta es una historia tierna y muy cercana a la vida de los niños, sus ganas de divertirse, su frondosa imaginación, su rebeldía frente a los límites paternos, su rutina cotidiana o la dichosa hora del baño envuelta en protestas. Un libro impresionante, para contar, mirar y hablar en familia de temas delicados de abordar, como la propia imagen corporal, la no discriminación de las personas ancianas o que no se ajustan a los cánones de belleza.

En Kenta (a qui vam conèixer a Aquest robot soc jo) descobreix un quadern ple de dibuixos i apunts del seu avi sobre «l’altre món», concretament, els seus plans per a després de morir. Aquesta llibreta reuneix un pla de viatge, l’equip imprescindible per gaudir del paradís, les coses en què li agradaria reencarnar-se, com imagina els déus i deesses, i fins i tot els seus models de tombes preferits. Un llibre sense tabús, respectuós amb totes les idees, sorprenent i, sens dubte, molt divertit, sobre la mort, o sobre allò que ve després, ja sigui l’altre món, l’altra vida, o el més enllà, el paradís o l’altre barri. Cadascú pot anomenar-lo o concebre’l lliurement i amb alegria: «Quan intento pensar què faré després de morir, em ve al cap tot el que vull fer ara que soc viu».