Jordi Pujol va ser empresonat a Saragossa durant dos anys i vuit mesos per la seva militància antifranquista, i allà va escriure el seu primer llibre; el més important de tots, ens diu l’autor. Aquesta edició el recupera amb alguns fragments que es creien perduts, a més d’altres escrits de presó de gran valor històric i els textos que el van condemnar: la seva campanya contra Luis de Galinsoga i la declaració amb què s’inculpava davant del Consell de Guerra. Els fonaments morals i generacionals de Jordi Pujol, el mirall del noi del clot.

Una poderosíssima història sobre el poder dels somnis i la llibertat.
A la Ciutat del Cel, el malvat rei Lladregot I es dedica a escriure lleis terribles amb una ploma de corb. Lleis que prohibeixen les festes d?aniversari, l?esbarjo o els diumenges. Fins i tot ha escrit una llei que prohibeix el singlot. En Lladregot se sorprèn de no comptar amb el caliu de la gent del poble. Per què deu ser que no se l?estimen? Perquè somien, li diu un dels seus consellers.
Llavors el rei decideix acabar amb els somnis. I per fer-ho encarrega uns coixins que, amb la seva màgia, omplen les nits de malsons.
No sap que està a punt de desencadenar una revolució. Perquè viure sense somiar..., ¿que potser val la pena?

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda. Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d?avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola... Matheson, autor d?obres com Soc llegenda, L?increïble home minvant, La casa infernal, o Duel ?que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes?, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals. I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d?entrar a la dimensió desconeguda».

Estructurat a la manera de les històries de Sherlock Holmes, El bocamoll honrat (publicat per primer cop el juliol de 1929 a «Storyteller ») és un sòlid i consistent relat en el qual G.K. Chesterton demostra la seva gran capacitat de polemista i humorista, com també el seu sentit anti-científic, exposat de manera desenfadada i desimbolta.

Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d’Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra. D’això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos. L’home dalt del pont no és pròpiament un text filosòfic, sinó un diari. Conté la sensibilitat de l’ull que mira, la xafogor de les nits japoneses a l’estiu. I el testimoni d’aquells que van sobreviure a la bomba i la radiació.

Una nena demana a la seva àvia, professora d?Història a punt de jubilar-se, que li expliqui «una història de veritat». I així, l?àvia comença a narrar la història de la volta al món que en el segle xvi van realitzar Magalhães i Elcano. Les preguntes i observacions de la nena convertiran la crònica de l?antiga travessa en un motiu per narrar, amb tendresa i humor, moltes altres històries sobre aquest estrany món en què vivim. A través del diàleg, ?Una volta al món? ofereix respostes i sobretot preguntes per tractar d?entendre temes tan complexos com les relacions de poder, les diferències culturals, la desigualtat, la memòria històrica, el racisme, el masclisme o la globalització. Les il·lustracions d?Arístides Hernández completen aquest llibre que poden gaudir lectores i lectors des dels onze fins als cent onze anys.

Consuetudines Dertosae (Costums de Tortosa), primer codi legislatiu escrit originàriament en llengua catalana, s'inspira en el dret comú romà i permet al poder reial, amb la complicitat de la burgesia naixent, de prevaldre front als poders feudals. Aquests costums configuren jurídicament i administrativa el territori de Tortosa -l'antiga Ilercavònia i bisbat de Tortosa fins al 1960-, configuració que havia de marcar un nou sistema de govern a la Catalunya Nova i, després, a Mallorca i a València. Tortosa contribuirà decisivament, doncs, a l'aparició del braç popular en la vida pública de Catalunya, en els orígens del parlamentarisme europeu. Es posaven les bases d'un incipient constitucionalisme que seria clau en la política de la monarquia catalana. A més del seu valor jurídic, el text de Consuetudines Dertosae és un document importantíssim per a l'estudi de la llengua catalana del segle XIII, en general, i, especialment, del vocabulari jurídic i comercial de l'època. Aquesta edició, que en un futur proper estarà disponible electrònicament, permetrà tant a juristes com a lingüistes de fer estudis a partir de cerques i amb la riquesa que suposa tenir en tot moment contextualitzats els conceptes jurídics i els mots i les expressions que, sovint, surten en aquest text per primera vegada en la llengua escrita catalana.

Vet aquí un llibre singular que juga a fet i amagar amb el lector: ¿què és el riure? ¿Es pot explicar a través d?una presentació tècnica, esmicolada, gairebé investigada amb el microscopi arrapat a l?ull? ¿Es pot fer, alhora, des d?un punt de vista irònic?
El riure, d?Henri Bergson (1859-1941), Premi Nobel de Literatura de 1927, se?n surt i ens atrapa perquè burxa dins el nostre inconscient: el riure no solament com a alliberament físic i mental, sinó també com a repte gairebé filosòfic de la condició humana. ¿Què ens fa riure? Ho vulguem o no, més o menys les mateixes coses. Això ens iguala i ens dona una lliçó d?humilitat. No ho podem evitar, ens en riem del mateix que els nostres pares o els nostres avis, salvant tots els avenços tècnics, etc. I Bergson ens ho fa veure literàriament amb un estil entretingut i alhora profund. I emocionalment, amb humanitat, perdó... i un engany ple de bonhomia: amb El riure, ens provoca el riure, si més no, somriure, perquè hi aplica una de les màximes que ell mateix defensa en el seu llibre: presentar d?una manera seriosa i falsament erudita una qüestió que, per se, no ho és. I això... ens fa riure.

Arriba el cinquè lliurament de la premiada col·lecció “Amor de familia”, Avis. Una història tendra i entranyable que dibuixa l'enllaç infrangible i incondicional amb els avis.

«Els meus avis estan al meu voltant de moltes maneres. Els sento al vent i al vol de les papallones.»

M'agradaria escriure una carta i explicar de cor allò que els avis signifiquen per a mi. Voldria plasmar en un full de paper cada tarda al parc, les aromes que sortien de la cuina, les històries desgavellades que sempre m'han explicat i els contes que em llegien a l'abric de la nit. Passarà el temps, però mai no oblidaré aquest amor que sento en recordar-los, aquesta tendresa que em desperten els moments viscuts.

Aquesta història sobre amor incondicional i gratitud cap a la vida us omplirà els cors de tendresa i crearà un entorn segur on compartir la màgia i l'amor amb els nens.

Un conte amb il·lustracions a tot color per a tota la família.

Les dones negres en situacions de violència se situen al centre de les dues obres que presentem en aquest volum. A qualsevol (2008), una jove comença a explicar-nos en temps present la quotidianitat d?un dia ordinari a la seva família fins que assassinen el seu germà al carrer amb un ganivet i la situació ens confronta amb els prejudicis racials. A tara (2013), tothom es creu amb dret a dir a l?Elayne què hauria de fer i deixar de fer, què hauria de pensar, amb qui hauria de parlar i on hauria d?anar; intuïm, darrere de cadascuna de les paraules, un subtext de dolor i profunda angoixa.
debbie tucker green (amb minúscules per decisió de la mateixa autora) és una de les veus més rellevants i innovadores de la dramatúrgia britànica actual, inèdita fins ara en català. La seva escriptura és poètica, rítmica i rabiosament política.