"La Marcel·lina prepararà un sopar a la seva neboda sense tenir ni idea de cuina."
La girafa Marcel·lina vol complaure la cosina i planeja un bon sopar malgrat que no sap cuinar. Us podeu imaginar quin embolic hi haurà! Tots hi posen cullerada per millorar la menjada. Però el sopar tan desitjatacaba desgavellat. Oh, estimada Marcel·lina! La cuina sembla una corralina! La podràs netejar? I que hi haurà per sopar?
Divertit àlbum il·lustrat en rima en el qual Marcel·lina, amb el seu bon cor, es disposa a cuinar sense voler passar per alt les recomanacions dels seus veïns i amics.

Contra tot pronòstic, afirmar que el final de la modernitat i la catàstrofe ecològica són una realitat pot tenir més a veure amb l?esperança i la vida que amb la fallida i el derrotisme. Es tracta, això sí, d?assumir que el repte del pensament polític actual és el de reflexionar des del cor del drama, de fer-ho col·lectivament i de gosar especular des de la imaginació més radical i imprevista. Aquest ha estat el propòsit de Bruno Latour. La seva veu, recollida en les converses d?aquest llibre, ens convida a posar en relació la tecnologia, el dret, la ciència, la filosofia, l?art, l?ecologia, la religió i la sociologia per avançar junts per nous camins i fer habitable la Terra.

Ros, una actriu de teatre i de cinema pornogràfic, apa­reix de sobte assassinada en la festa que Gerald dóna a casa seva. Aquest és el primer d’un seguit de fets, alho­ra extraordinaris i banals, que el lector anirà descobrint amb el seguiment minuciós de tot el que el protagonis­ta fa, diu, sent i recorda en les hores que triga a acabar la celebració: la investigació de la policia, les altres morts, les persecucions sexuals, l’homenatge de la gent de teatre a l’actriu morta... Com ha Com ha dit la crítica, La festa de Gerald és «un relat policial alhora metafísic i còmic, un conte de Grimm, una tragèdia grega i una novel·la experimental, tot a la vegada». Aquest llibre, complex fins a límits sorprenents i summament enginyós, i acompanyat d’un nou pròleg de Laura Fernández, delectarà els lectors gràcies a la seva perícia narrativa, la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor.

La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest tercer volum conté quaranta-un capítols més, des de l'episodi de la trobada de la Vera Creu fins al capítol dels sants Simplici i Faustí. Incorpora, a més, unes quantes vides que Voragine no va incloure en l'obra en llatí, com la de santa Clara, fundadora de l'orde de les Clarisses, o les de sant Antoni framenor, sant Ponç, santa Quitèria i les d'altres sants amb molta tradició en els territoris de parla catalana, com sant Feliu i sant Cugat. Destaquen especialment els capítols dedicats a santes de vida atzarosa, ben atractius des del punt de vista narratiu, com les santes transvestides (santa Marina i santa Teodora) o el de santa Maria Magdalena, la pecadora que va redimir Jesús. No hi manquen sants de gran transcendència en el territori peninsular, com l'apòstol sant Jaume.

Aquest llibre ofereix un enfocament fascinant del desenvolupament a través de tot el cicle vital, amb una integració única de la teoria de l’attachment (aferrament, apego), l'evolució del grup i el creixement personal. L’attachment, juntament amb la sexualitat i la necessitat d'aliment, és una poderosa força instintiva i un dels pilars primordials de la nostra existència, que resulta clau per al desenvolupament de la personalitat, des que naixem fins que morim. En el seu esdevenir, l’attachment es constitueix en un vincle afectiu i en una relació profunda que dona més sentit a la vida i ens ajuda a confiar en els altres, així com a sentir-nos valuosos, créixer, ser creatius i aconseguir la plenitud. El desenvolupament humà és complex, multifacètic i multidireccional. L'estructura i els trets de la personalitat comencen a formar-se des del naixement, o fins i tot abans, i es consideren en gran manera consolidats a l'edat adulta. La capacitat adaptativa i la neuro-plasticitat són més dúctils durant la infantesa i l'adolescència primerenca, però el potencial de canvi i el creixement personal continuen fins al final del camí. En la nostra evolució com a espècie, el grup es va convertir en l'espai humanitzador per excel·lència. A més, el grup va passar a ser una font d’attachment o un espai terapèutic. Per a un desenvolupament òptim, cal integrar amb prou harmonia i equilibri l’attachment grupal amb les relacions d’attachment interpersonals. El vincle afectiu sa, tant de persona a persona com de persona a grup, promou la construcció de personalitats resilients i solidàries. Format amb John Bowlby com a mentor a la Clínica Tavistock de Londres, i després de quatre dècades de feina en salut mental, l'autor imparteix en aquest llibre una visió càlida, propera, compromesa i apassionada que parla directament al lector, amb un llenguatge àgil, precís i elegant, lliure d'argots i tecnicismes, que resulta accessible, instrueix i emociona. Sens dubte, aquesta és una lectura transcendental per a professionals sanitaris i de la salut mental, treballadors socials, grup-analistes, educadors, sociòlegs i politòlegs, i de gra valor per a tota persona interessada tant a conèixer-se millor i realitzar-se com a establir vincles més sòlids i profunds amb les persones (i els grups) amb els quals conviu, treballa i gaudeix de la vida. L'autor, Arturo Ezquerro, és metge-psiquiatre, psicoterapeuta psicoanalític i grup-analista. Nascut a Logronyo, La Rioja (Espanya), es va formar en psiquiatria infantojuvenil amb John Bowlby com el seu mentor, Clínica Tavistock, Londres.

El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.

D13: divendres 13 de novembre de 2015. En tres punts diferents de París es produeixen atemptats gihadistes. El més greu és el de la sala Bataclan, on actuen els Eagles of Death Metal. Els atacs deixen més d’un centenar de morts i més de quatre-cents ferits. Anys després, entre el setembre de 2021 i el juny de 2022, se celebra el judici al Palau de Justícia de la capital francesa. Hi ha catorze acusats: el principal és l’únic supervivent d’entre els terroristes de l’Estat Islàmic que van participar en la massacre. Va sobreviure perquè no va detonar el seu cinturó d’explosius. Va fallar el mecanisme? Va tenir por? O potser un fugaç moment de penediment i humanitat? La resta són col·laboradors en diferents graus. I encara hi ha els testimonis, els familiars de les víctimes, els advocats defensors, els fiscals, els membres del tribunal...

Emmanuel Carrère fa el seguiment del judici i n’escriu una crònica setmanal per a L’Obs. Els textos són la base d’aquest llibre, en què trobem la narració del procés: la veu de les víctimes, els arribistes que van provar de fer-se passar per víctimes, els herois que van ajudar a detenir els criminals, els detalls entre bastidors... La dimensió humana i la dimensió política. El resultat és un volum esglaiador i un testimoni necessari. El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.

Vet aquí dos autors submergits en les profunditats de la salut mental: el primer, que ha patit en carn pròpia els desajustos que poden sorgir-ne, decideix dedicar-hi una obra; el segon, que n'està fent una altra, rep una carta misteriosa en referència al seu treball. Tots dos es reuniran amb un Virgili que s'ha posat la bata de psiquiatre i que els conduirà pels subsols de diversos centres psiquiàtrics i per les consciències de diferents residents, que viuen realitats no gaire allunyades dels inferns dantescos.
L?assaig gràfic que han creat Jose Valenzuela i Alfredo Borés és una obra rigorosa, vàlida com a ficció i com a eina terapèutica útil. Arrodoneixen l?obra una explicació sobre el procés de creació ?decisions artístiques, documents consultats, converses amb tot tipus de professionals? i un pròleg de Núria Bendicho tan crític com colpidor.

En Ronan i la Maud s?instal·len a viure a Liverpool a finals dels anys quaranta perquè la crisi econòmica els ha obligat a deixar Dublín. Seran anys difícils.
La Maeve, nascuda a Liverpool, que acaba de trencar amb el seu xicot, decideix marxar de casa per obrir-se camí a Londres el 1974. La necessitat d?allunyar-se de la seva fallida relació, dels pares, especialment de la Maud, catòlica estricta i dominant, d?en Darren, el germà que la fa patir perquè és un ressentit amb la societat, esdevindrà l?excusa perfecta per anar-se?n de la ciutat que l?ha vist créixer, ara fa vint-i-dos anys, fugint d?aquell entorn que no li permet trobar la felicitat. Entrar a treballar a l?agència de comunicació i publicitat Saatchi & Saatchi, clau en la victòria dels tories en les eleccions del maig del 1979, li donarà noves oportunitats. Coneixerà en Harry Moss i l?Edward Hickson, que li canviaran la vida entre amors, desamors, infidelitats i esperança. La Maeve ens endinsarà en un Londres que va des dels anys setanta fins als inicis dels noranta que marcaran el seu dia a dia i el de tota una generació. Descobrirem una desconeguda àvia Sally i les vivències de la protagonista al 10 de Downing Street, en una època políticament i socialment convulsa.

És hora punta al restaurant i en Peppe i en Gelsomino fugen de la Xef.
Seran capaços de cuinar uns espaguetis sense destrossar la cuina? Si voleu saber què passarà, entreu-hi, la porta és oberta.

La Cinta és indecisa i es rumia massa les coses. Hi pensa cada acció que ha de prendre perquè té por a que l?opció que ha descartat siga la que realment hagués volgut. Es pot afirmar, sens dubte, que la Cinta és una autèntica cagadubtes.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.