Ha passat algun temps des que va resoldre el seu primer cas, a La Barberia, però la periodista i escriptora Voldemar està més activa i motivada que mai. De fet, està molt feliç perquè una de les seves novel·les serà portada al cinema, a Hollywood. Quan el productor la convida a visitar els estudis i a conèixer l'equip d'artistes i tècniques que faran la pel·li, Voldemar es mostra entusiasmada. Però alguna cosa surt malament i la protagonista de la pel·lícula cau fulminada davant de tothom, en plena gravació. Posa-hi molta atenció, no et perdis cap detall i segueix atentament les observacions de la Voldemar, si vols enxampar l'assassí.

La mirada de John Berger és incisiva i fuig del punt de vista normatiu o de qualsevol regla que pugui interferir en l?efecte sorpresa que ens retorna la visió de les coses, ja siguin objectes o fets quotidians, o la d?una obra d?art.
A través d?una càmera, modelant una escultura o amb el traç dels pinzells, l?artista ens transmet un significat que s?arriba a confondre amb la nostra pròpia mirada. Els animals del zoo, els pagesos amb barret d?August Sanders, els testimonis de la guerra, els objectes espirituals de Magritte, les figures esprimatxades de Giacometti o les mans de Rodin esculpint el cos d?una dona, sota l?òptica de Berger es converteixen en esdeveniments únics que demanen ser mirats i pensats amb uns paràmetres fets a mida i amb una sensibilitat sempre renovada. Mirar és un recull ja clàssic d?articles, a mig camí entre el relat i l?assaig, que, a cada nova lectura, multiplica la nostra capacitat de veure-hi més enllà de la materialitat i les aparences.

?La millor prosa dels Estats Units?, W.H. Auden
L?any 1929 M.F.K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l?autèntica cuina francesa per primera vegada i s?estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d?anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d?una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l?evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d?una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l?oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l?art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d?alimentar-se no només el cos sinó també l?ànima i la ment.
?L?ingeni i les apassionades opinions d?M.F.K. Fisher sobre el menjar i els qui el preparen, el consumeixen i n?opinen són tan oportunes ara com quan les va escriure?, Julia Child
?Fisher té l?extraordinària capacitat de fer que el que és normal i corrent sembli especial i meravellós. El seu exemple neix de la tenacitat irrenunciable d?apreciar la vida tal i com li arriba?, Ruth Reichl

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l?humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l?experiència de fer-se gran, de l?envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
?Els assajos de Nora Ephron ?quina dona tan llesta, feminista i estupenda? són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània?, Isa Calderón ?Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d?humor àcid i profund?, The Boston Globe

Hedwig Eva Maria Kiesler va néixer a Viena. Era la filla única d’un banquer d’origen ucraïnès i una pianista d’ascendència hongaresa. De petita va aprendre ballet i a tocar el piano, i era una estudiant brillant. Amb deu anys ja parlava quatre idiomes. Des de molt jove va saber que actuar era la seva veritable passió, i quan tenia quinze anys va participar com a extra en una pel·lícula. Un any després es va traslladar a Berlín per estudiar interpretació amb el director d’escena Max Reinhardt. La seva fama va créixer i va aparèixer en diferents pel·lícules, en una d’elles nua, cosa que va ser un escàndol per a l’època. Els seus pares van concertar-li el matrimoni amb un magnat de la indústria de les armes, Friedrich «Fritz» Mandl. Es van casar el 1933, i el marit li va impedir continuar la carrera d’actriu. Era un home gelós i controlador i, després de quatre anys d’infeliç matrimoni, Hedwig el va abandonar i va fugir als Estats Units. Allà va canviar el seu nom pel de Hedy Lamarr, inspirant-se en una estrella del cinema mut anomenada Barbara La Marr, i es va convertir en una de les majors celebritats de Hollywood. A més d’actriu, Hedy era inventora. Es va associar amb el músic George Antheil i, el 1941, van crear un sistema de comunicacions de salt de freqüència per als aliats, que va establir les bases de la tecnologia del GPS, Bluetooth i Wi-Fi que utilitzem avui dia. Hedy Lamarr sempre serà recordada com una de les actrius més belles i talentoses de la història del cinema, a més de com una enginyosa inventora.

Després de Dormilegues i Golafres, publicats en 11 idiomes, ara l’Octavio Pinto i el Martín Ianuzzi ens expliquen mil i un detalls sobre com algunes espècies animales es procuren l’aliment tot caçant. Perquè de tècniques de cacera n’hi ha un munt: des dels que corren més ràpidament que les víctimes als que engañen, queixalen, enrampen, hipnotitzen... Alguns dels detalls del llibre són, com en els altres dos, absolutament sorprenents i divertits

Durant molt temps s'ha mantingut la premissa que els nens i les nenes han de passar-ho malament per aprendre. Aquesta idea va acompanyada de frases col·loquials com ara 'que pateixi, així n'aprendrà' o 'si no li fa mal, no n'aprèn'. Tanmateix, en resposta a les conseqüències d'un paradigma de criança basat en l'autoritarisme, han sorgit formes de criança oposades, centrades en la permissivitat i, en certa manera, en la negligència. Aquestes últimes recolzen sobre premisses com ara 'al nen no se li han de posar límits que poden interrompre el desenvolupament lliure de la seva personalitat'. És molt habitual tendir als extrems i és probable que això funcioni en situacions límit, com ara haver d'eliminar hàbits que són perjudicials per a la salut, però per a la criança no és el més idoni. Si vols descobrir els elements clau per construir un aferrament segur amb els teus fills, has arribat al llibre indicat. La psicòloga i psicoterapeuta Milena González presenta en aquest llibre la importància d'aprendre a educar des de l'amor que sosté i des dels límits que protegeixen. L'amor i els límits en la criança van de la mà, no estan renyits. I una cosa i l'altra són tan necessàries per a la salut emocional del nen com ho són l'aliment i el son per a la seva salut física. En el llibre es construeix una mirada comprensiva envers la infància i compasiva envers aquells adults que, tot i no ser perfectes, volen aprendre a mirar i tractar amb respecte els nens i les nenes que formen part de la seva vida. Tot això es fa a partir de la desconstrucció de models i patrons de criança que afecten no només al vincle entre pares i fills, sinó també a la salut mental dels més petits. El nen construeix una idea de si mateix i de com és el món que l'envolta des de la mirada i el tracte que rep de les persones importants per a ell. Per definir-se a si mateix com algú capaç o incapaç, fort o feble, fracassat o el contrari, recorrerà a la seva memòria emocional i serà fidel a les paraules, a la mirada i al tracte que va rebre principalment de les persones que el van definir durant els seus primers anys de vida. Mai no és tard per aprendre a fer-ho d'una altra manera. Gràcies a la lectura d'aquest llibre, descobriràs com millorar la relació amb el teu fill a través de la construcció d'un aferrament segur. L'autora, Milena González, és psicòloga experta en trauma, aferrament i educación emocional. Ha cursat el Màster en Intel·ligència Emocional de la Universitat de València.

UN ESTIU TERRORÍFICAMENT DIVERTIT
La Lexie va amb la seva àvia al que preveu que serà un avorridíssim campament d?estiu. Però un cop allà s?adona que hi ha alguna cosa que no rutlla perquè... ¿qui és tota aquella gent tan estranya? Una nena llop, una zombi presumida i una fantasma poc xerraire, entre altres criatures esgarrifoses, sembla que seran les seves companyes. L?àvia s?ha confós de campament! La Lexie ho té clar: o aquest és l?estiu més increïble de la seva vida o s?ha ficat en un embolic dels grossos.
Adorareu aquest campament i les seves estranyes exploradores!

Una cinquentena d'espectadors de teatre de 25 països van ser convidats, amb motiu del I Congrés Internacional d?Espectadors de Teatre organitzat per Àfora Focus del 24 i el 26 d?octubre de 2022 al Teatre Romea de Barcelona a redactar i consensuar un manifest dels espectadors de teatre que recollís les seves necessitats, els seus neguits, les seves declaracions i els seus desitjos respecte del seu rol en el futur de les arts escèniques. El text resultant, en format de Manifest, va ser llegit pel mateix grup d'espectadors com a cloenda del Congrés.

L’any 2008 Joan Miquel Oliver s’estrenava com a novel·lista amb l’espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l’amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l’humor particular i inconfusible de l’autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l’amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó. La incorrecció i l’alegria, l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.