Punyent, colpidora i introspectiva, Mathilda emergeix com una novel·la indiscutiblement romàntica i d’un marcat caràcter autobiogràfic. Narra la història d’una jove la mare de la qual mor en el part; després d’anys d’absència, el pare retorna a la vida de la noia i estableix amb ella una relació irracional i obsessiva. La pèrdua dels éssers estimats, l’amor il·lícit, la desesperació i la inexorabilitat de les accions humanes acompanyen el lector en aquest viatge íntim a través dels paisatges emocionals de la protagonista i el conviden a reflexionar sobre la naturalesa de les passions, sobre la concomitància de la culpa i la redempció, en aquest magnífic testimoni de la profunda sensibilitat de l’autora.

Considerada una de les novel·les més reeixides de l’autor, Pescador d’Islàndia presenta un retrat colpidor de la vida dels pescadors bretons que, un cop acabat l’hivern, s’embarcaven cap a Islàndia per fer la campanya, àrdua i perillosa, de la pesca del bacallà. Si bé és cert que Loti hi mostra la brega entre l’home i la mar, no per això oblida la lluita de les dones —mares, germanes, esposes— que resten a terra ferma amb les seves angoixes, els seus plors, la seva solitud, però també amb l’esperança del retorn, molt més incerta que l’amor que les manté vives. De la mar que dóna i pren, que fascina i esfereeix seguint l’impuls de la natura, l’autor en fa una mena de divinitat venjativa, ferotge, que, embogida per la seva set de possessió, destrueix els anhels més sublims d’aquells que s’estimen.