Flannery O?Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l?anomenada ?narrativa gòtica del sud dels Estats Units?. El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des dels anys d?estudiant fins a la mort, prematura i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l?odi. Però als contes de Flannery O?Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics. Imprescindible.

La Teresa està infeliçment casada amb un dels grans corruptes de la ciutat, Daniel Bastida, especialitzat a construir pisos per a pobres amb materials de pa i figa. La Teresa té un amant i un secret que encara amenaça més el seu home, i aquestes dues novel·les despleguen dues possibilitats de la vida d’ella i de la vergonya d’ell. El destí de la Teresa serà molt diferent si el Daniel s’assabenta, o no, de la seva aventura amb el pintor; si pren consciència, o no, que la seva dona ha nascut, també, per sentir plaer. Dues històries d’atmosfera inquietant, a voltes angoixant, i no exemptes de violència; la violència d’una teranyina social feta per ofegar les dones des del primer gateig.

Todavía no había amanecido en la calle del Ciruelo, pero en la casita blanca Sam y su mamá osa cocinaban pasteles para repartir entre todos los vecinos.¡Sam estaba tan impaciente! No podía esperar a que salieran del horno. Al fin, metieron los pasteles en doce bolsitas y subieron a la camioneta. Cuando llegaron a la primera casa, mamá osa le pidió a Sam que llevase la bolsa sorpresa hasta la puerta. Sam dudó temeroso. ¿Cómo iba a hacerlo él solo? Un cuento más delicioso que cualquier pastel, especialmente si se comparte en familia con una taza de chocolate caliente al lado. Las delicadas ilustraciones son de Anita Jeram, a la que que todos reconocerán por sus famosas liebres de color avellana del libro Adivina cuánto te quiero. Esta dulce historia habla del apoyo de los padres y el impulso imprescindible que deben dar para que los niños ensayen sus primeros pasos hacia la autonomía.

Una trama familiar que assoleix un aire èpic en què es reflecteixen les turbulències de la història espanyola i europea del segle xx.

L’any 2018, cercant un clima més assolellat i benigne, en Primi i la Isabelle, un matrimoni belga de classe mitjana, decideixen comprar una casa a la Costa Brava catalana. La propietat, als voltants de Tossa de Mar, és molt pròxima a un antic hotel, Casa Johnstone, que durant la Guerra Civil va ser adaptat pels seus propietaris com a refugi per a un nodrit grup de nens republicans, alguns dels quals procedien de Mequinensa, a la Franja catalanoaragonesa. En Primi, que és fill d’espanyols emigrats a Bèlgica als anys seixanta, acaba descobrint que entre aquests nens hi havia el seu propi pare i el seu oncle. Aquesta troballa només és el principi d’un retrobament amb un passat familiar que adquirirà aires èpics i del qual en Primi ho ignorava gairebé tot, però del qual voldrà saber cada cop més coses. Un país estranger és una fascinant xarxa de petites i grans històries creuades, de pobles inundats per decret, de vides sacsejades per la guerra i la repressió posterior, d’exilis polítics i d’emigracions econòmiques, de gent humil que lluita amb dignitat per contenir el corrent incessant de la Història. El resultat és un fascinant relat de no ficció que transita per camins poc habituals per construir un tapís memorable en què hi caben les turbulències de la història espanyola i europea del segle XX, la trama del qual és la veu moral dels seus protagonistes.

En plena Guerra Civil, el Comissariat de Propaganda de Catalunya va inaugurar la seva col·lecció infantil amb l’Auca del noi català, antifeixista i humà, com una resposta artística i poètica, de caire popular, a les dificultats extremes que patia la Segona República. L’Auca repassa en quaranta-vuit vinyetes bicolors la vida d’un vailet modèlic, en Germà, des que neix un 19 de juliol —coincident amb el cop d’Estat a Barcelona a mans dels nacionalistes— fins que és enviat al front de Madrid. Mitjançant rodolins, del fotògraf i editor Pere Català i Pic, en Germà difon consells i moralitats en el marc quotidià del que es considerava ser «un bon jan, republicà i català». En aquesta obra singular, destaca el compromís polític i ciutadà de la Catalunya republicana recolzat en l’ideal de bellesa que el noucentisme considerava fonamental en l’educació. Les il·lustracions del mestre Josep Obiols, «l’home cívic», que van servir com instrument de propaganda a l’estranger en contra del feixisme, són una mostra del seu compromís a favor de l’ensenyament i la cultura en català.