En un món aparentment tràgic en què cada cop costa més connectar amb algú, què passaria si l'Adrià continués buscant, obstinat i a contracorrent, un amor de conte de fades que potser ja no existís?

Si el romanticisme més convencional es troba en perill d'extinció, l'Adrià serà un supervivent o un pobre idiota?

Contradictori i immadur, el nostre protagonista voldrà recuperar en la vida adulta l'adolescència que no va poder tenir de jove perquè l'hi van prendre. Maldestre, frustrat i resignat, no es rendirà en la seva particular recerca de l'amor vertader, encara que hagi de trobar-lo a Grindr o de matinada a la discoteca. Desprès d'una ruptura imprevista, es veurà immers en un triangle amorós que el posarà contra les cordes. I conviurà amb els prejudicis i els estereotips d'una societat que avança lenta i els d'un col·lectiu que es llança massa pedres a la seva pròpia teulada.

«En silenci, les llavors germinen en silenci i esperen tranquil·lament que els fem cas.» Mai sabem quina aventura ens depara el camí. Per als protagonistes d?aquesta història, un gat i un conill, viatjar acompanyat és la millor que fer-ho tot sol, perdre?s sembla una bona manera de trobar-se i, davant d?un imprevist, la imaginació esdevé una gran aliada. Com la família que un escull o el company de viatges i fatigues. I perquè tot el que se sembra tard o d?hora acaba donant fruits. Sandrine Kao, autora de La carícia del vent (Libros del Zorro Rojo, 2022), ens guia en un viatge bellíssim per la natura, a través de vinyetes i paisatges tant vius com delicats. Els dibuixos i els textos, que fan pensar en haikus, elaboren pensaments tan senzills com transcendentals relacionats amb la meditació i les filosofies orientals.

Un dia assolellat, una elefanta està dormint una migdiada en el bosc. És una elefanta amb una trompa molt llarga, massa llarga. Des d?un tigre reclinat llegint un llibre, fi ns a un os rentant la roba, els animals del bosc es diverteixen en la trompa de l?elefanta, esponjosa i suau, sense saber que és una trompa. Els talps pensen que és un gerro, i les papallones volen suaument cap a la fl or, i... Atxim! Amb un vigorós esternut de l?elefanta, tots els animals van volar pels aires amb la seva trompa llarga, massa llarga. 'Una explosió de color i humor al voltant d'una trompa massa llarga.' · Història acumulativa i circular per a aprendre a comptar. · Rimes repetitives i onomatopeies. · Lletra de pal. · Animals del bosc.

Un tractat fictici sobre la vida dels lèmurs i una faula sobre les migracions. ¿Sabeu què són els lèmurs? ¿Com viuen? ¿Què mengen? ¿Com van arribar a l?illa de Madagascar?Andrea Antinori contesta totes aquestes preguntes en aquest breu (i fals) tractat ple d?humor. Avís als lectors exploradors: el contingut de "Coses de la vida dels lèmurs" no té cap base científica i probablement res del que explica no ha passat de debò. Però és divertidíssim.

«Només pensava en Roma», diu l’Attilio quan porta poc temps lluny de la ciutat. Al camp s’hi ofega, és el perfecte pinxo romà, urbà fins a la medul·la, com la majoria dels personatges que poblen els 'Contes romans' d’Alberto Moravia. A nosaltres, avui, se’ns ha girat la truita: no podem pensar en Roma sense pensar en aquest recull de contes mític, del qual traduïm una primera tria en català. Deia Bernardo Bertolucci que la seva universitat va ser sopar cada dia amb Alberto Moravia, Elsa Morante i Pier Paolo Pasolini. Tenim la taula parada, doncs. Un festí.