No m'à romasa sinó la honestat «Rere la petja d'una innovació lingüística en el pas del català antic al modern»

Aquest volum aplega tres estudis sobre la selecció dels auxiliars de perfet ésser i haver en la llengua catalana medieval, a partir de la descripció i l'anàlisi de dades obtingudes del buidatge del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), que abraça des dels primers textos en la nostra llengua, del segle XI, fins a final del segle XVI. L'obra que el lector té a les mans s'interessa sobre-tot per l'inici del procés lent i gradual de substitució de l'auxiliar ésser per haver en l'àmbit que era propi del primer per herència llatinovulgar, i ho fa fixant-se en tres tipus de construccions que presenten força similituds: les estatives d'existència, les estatives de permanència i les esdevenimentals. Entre aquestes semblances hi ha el fet d'haver admès d'una manera primerenca la innovació en la selecció de l'auxiliar, atès que s'hi documenten vacil·lacions entre ésser i haver ja en la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV. L'anàlisi de les característiques d'aquestes primeres mostres innovadores, amb l'objectiu de detectar-hi trets comuns que ajudin a comprendre les vies d'entra-da i d'avenç del canvi lingüístic, constitueix l'objectiu fonamental de la present recerca.