Casa aliena

Un capellà ja d’una certa edat és destinat a una parròquia rural en un llogarret dels Apenins. Un canvi agradable, si no fos que les seves ocupacions, en un lloc tan aïllat, són bastant rutinàries: la catequesi dels nens, les processons, les misses, els funerals… tot més que previsible, fins que, un capvespre, passejant pels voltants, es troba una anciana que no coneix fent la bugada al riu. En una comunitat tan diminuta, topar amb una desconeguda és un fet insòlit, i és per això que, mogut per la curiositat, intenta esbrinar qui és aquella dona que mai no va a missa. I no triga gaire a descobrir que es diu Zelinda, viu sola en una cabaneta i ha tingut de sempre una vida duríssima.