El poema no és una casa

«El poema no és una casa, certament. Tal vegada ho intuíem, però Alfons Navarret ens ho recorda en un recull que porta un títol que ens remet inevitablement a la «parenta pobra» del savi poeta mallorquí Bartomeu Fiol, tot referint-se a la poesia com a eina d?expressió literària. Pobra, sí, però excelsa i sublim al cap i a la fi, capaç d?endinsar-se en terrenys en els quals, com prou bé palesen els versos de n?Alfons, seria difícil fer-ho amb les soles eines de la raó o la deducció filosòfica.» »El poema no és una casa, però potser la casa és el poema on tot hi cap: el dolor, l?esperança, l?amor, l?enyor pregon per allò que ja no tornarà, la pròpia mort... La poesia, en definitiva.»
? Del pròleg del llibre de Miquel Àngel Lladó Ribas