Fascinat pels Robaiyat (quartets) del poeta persa dels segles xi-xii Omar Khayyam, Fernando Pessoa en va escriure gairebé dos-cents. Seguint l’exemple del líric oriental, en els Robaiyat de Pessoa hi predomina la celebració de la vida i el neguit per la seva brevetat. L’amor, el sentit de l’existència i el vi són els principals protagonistes d’aquesta petita joia poètica, on s’hi fan presents també la metafísica d’Alberto Caeiro i l’epicureisme de Ricardo Reis. Inèdits durant més de seixanta anys, els Robaiyat de Fernando Pessoa han estat publicats en la seva totalitat l’any 2008, a cura de Maria Aliete Galhoz, dins el projecte d’edició de l’obra completa que porta a terme la Imprensa Nacional de Portugal. La versió catalana que teniu a les mans és la primera traducció mundial de l’edició definitiva portuguesa.

Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d'edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Paradoxalment, però, cada reedició del text s'ha anat allunyant progressivament de l'original fins al punt que les edicions recents de Josafat acumulen una quantitat gens negligible d'errors de lectura, substitucions injustificables del seu lèxic genuí i alteracions de l'estil original de Bertrana. Aquesta nova edició de Josafat, a cura de Xavier Pla, reprèn el text de la primera edició i n'ofereix una versió normalitzada amb criteris filològics moderns i respectuosos amb la intenció de l'autor.

L'any 1898, la vocació artística de Prudenci Bertrana comença a refredar-se i neixen les seves primeres temptatives literàries: breus relats que publicarà en revistes gironines. Tot just un any més tard, escriu la seva primera novel·la, Violeta, que fins avui havia romàs inèdita. Bertrana qualifica l'engendrament de Violeta com «la primera temptativa de suïcidi d’un trist pintor que està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se». La redacció d'aquesta primera novel·la suposarà un punt d'inflexió decisiu en la biografia de Prudenci Bertrana: el gir definitiu cap a la literatura, que permetrà el sorgiment, tot just set anys més tard, d'una obra cabdal com Josafat. La nova col·lecció Biblioteca Prudenci Bertrana, dirigida per Xavier Pla, es posa com a primer objectiu la recuperació de l'obra novel·lística completa de l'escriptor gironí i té el goig d'inaugurar-se posant a disposició del lector català aquesta novel·la inèdita de Bertrana, amb edició a cura de Guillem Molla i introducció de Glòria Granell.

Gairebé cent-cinquanta anys després de la seva publicació (1869), La subjugació de les dones de John Stuart Mill continua essent una de les defenses més brillants i contundents de la plena igualtat sexual. Stuart Mill no es limita a exigir drets concrets com ara el vot o la igualtat jurídica. Revisa un per un tots els prejudicis culturals i històrics que han conduït la humanitat a excloure una meitat de si mateixa de la major part de tasques públiques, artístiques o intel·lectuals. Aquesta exclusió sistemàtica és considerada per Stuart Mill una forma moderna i mal dissimulada d’esclavitud. Tot i els avenços evidents que els drets de les dones han experimentat en el darrer segle, les reflexions de John Stuart Mill continuen interpel·lant-nos sobre una realitat ben viva, encara, en els nostres dies i el converteixen en un clàssic del pensament igualitarista modern.

Aquestes Converses, sorgides de l'espontaneïtat amical, a redós del Canigó, representen la millor porta d'entrada a la vida i al pensament de Pau Casals. D'ençà de la seva primera edició (1955), les Converses amb Pau Casals de Josep M. Corredor han estat traduïdes en catorze països diferents, convertint-se en un dels llibres catalans amb més projecció internacional de la segona meitat del s. xx. Avui, la veu de Casals, la seva incomparable personalitat musical i el seu exemple de compromís innegociable amb els drets fonamentals continuen ressonant amb tota contundència al llarg d'aquestes Converses, conduïdes i convertides en llibre per Josep M. Corredor (1912-1981), peça clau de la intel·lectualitat catalana a l'exili, assagista prolífic i brillant, de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement.

«A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg.» F. Nietzsche, El caminant i la seva ombra

El concepte de dret, de H. L. A. Hart és l'obra més important de filosofia del dret del s. xx. Escrita en un estil elegant i planer, no ha deixat de provocar, des de la seva publicació (1961), discussions i comentaris arreu del món. S'ha convertit en llibre de referència de tot curs de filosofia del dret i alhora ha estat aplaudit i debatut més enllà dels cercles acadèmics. Cinquanta anys després d'haver vist la llum en anglès, en presentem per primera vegada una traducció catalana, feta a partir de la segona edició original, que inclou un Postscript amb les respostes de Hart a les principals crítiques que l'obra va rebre fins a la seva mort, l'any 1992.

Crisi de l'humanisme reconstrueix acuradament la trajectòria intel·lectual d'Ernst Robert Curtius entre 1907 i 1932, abans de lliurar-se a la redacció de la seva obra de referència: Literatura europea i edat mitjana llatina. Hi apareixen les seves primeres meditacions sobre història literària, passant per la reivindicació d'un nou humanisme, la tensió fronterera entre França i Alemanya, la literatura comparada, la figura de l'intel·lectual, la irrupció de la massa com a nou actor político-cultural, l'ascens del feixisme i del nazisme; en definitiva, una reflexió sobre la idea d'Europa en un dels seus moments més difícils