A Henry David Thoreau se'l considera un dels pares fundadors de la literatura nord-americana, profeta de l'ecologia i l'ètica ambiental, i inventor de la desobediència civil. Intel·lectual original i pioner, el seu pensament abraça temes i preocupacions que han anat adquirint importància molts anys després de la seva mort. Sens dubte, la seva oposició als nous valors d'una societat en creixent industrialització el van convertir en un personatge sovint incomprès pels seus contemporanis. «La seva vida de resistència al poder, la seva reivindicació de la individualitat i la seva obra literària i filosòfica, dedicada sobretot a la crítica social i al desmuntatge de tòpics d'acord amb principis de rigorisme moral, ens el fan avui absolutament proper. [...] La biografia que ha escrit Antonio Casado da Rocha ens permet acostar-nos a un personatge fascinant i ens planteja qüestions que són d'importància decisiva -i que ho seran durant molts anys-. Per això mateix Thoreau és un clàssic.» (Del pròleg) «Thoreau va influir de manera decisiva en Tolstoi, en Gandhi (que no hauria existit sense ell), en Romain Rolland, i sobretot en el moviment dels drets civils de Martin Luther King.» - Paul Auster Il·lustracions de Paula Ortiz de Luna

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectòria literària. «Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.» - Le Figaro Littéraire «L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa.» - Lire «Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.» - Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi

«Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "ho sento, ja he quedat", a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren més afectuoses que mai, més felices, més somrients...De sobte, el teu cervell només veu tot el que vol tant i no aconsegueix tenir, tot el que ha perdut.» En el món actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'entén com un fracàs: estar solter, divorciat o separat són situacions que cal evitar, o que hem de superar com més aviat millor. Però en realitat, saber estar sol és indispensable i un signe d'autèntica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal. Silvia Congost, una de les psicòlogues més reconegudes del nostre país, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les és el camí que ens porta a tenir una existència plena i sense imposicions socials. A soles és l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servirà per a tota la nostra vida.

Escrita amb el seu estil directe i minuciós, d'advocat acusador, Carta al pare és un extens memorial de greuges amb què Franz Kafka interpel·la el seu pare Hermann -distant i autoritari- per retreure-li tots els errors i faltes que ha comès en la seva relació, i també totes les mancances afectives. Alhora és una clau imprescindible per entendre la vida i l'obra de Kafka, les seves arrels més profundes, les seves angoixes i ferides més íntimes. Segurament Kafka és qui va encarnar millor l'angoixa i l'opressió del segle xx, en què els individus s'enfronten a forces que -com el pare- són massa poderoses i incomprensibles. La seva escriptura, oscil·lant sempre entre una prodigiosa imaginació simbòlica i el realisme més precís, va transcendir el món literari. I Carta al pare ens mostra un Kafka genuí, descarnat, gairebé torrencial, arravatador. «Kafka és per a la nostra època el que Dante, Shakespeare i Goethe per a les seves.» - W. H. Auden

La Silvie, encara adolescent, passa unes setmanes d'estiu amb els seus pares en una acampada al nord d'Anglaterra. Participen en una recreació historica amb un professor d'arqueologia i un petit grup d'alumnes que estudien els britans, antics pobladors de la Gran Bretanya durant l'edat del ferro. El pare-conductor d'autobús i historiador aficionat- és un home obsessionat amb reviure la dura existencia d'aquests homes de l'antiguitat, i persegueix una mena de puresa i autenticitat perdudes: la convivencia amb la natura, explorar a la recerca de menjar, vestir-se amb parracs, practicar rituals i sacrificis ... Afllats en un territori aspre, amb objectius dispars sobre la recreació historica, la convivencia entre uns i altres no sera senzilla. Viure a la intemperie exacerba les relacions; els instints autoritaris i violents semblen trobar-hi vía lliure, i la recreació s'acosta a un clímax inesperat. Escollit un deis llibres de l'any per The Times, The Guardian, The Times Literary Supplement, The Spectator, Financial Times i New Statesman.

Des de la seva creació la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha comptat amb un dipòsit important de quadres procedents del Museu del Prado. Inaugurada el 1884 a Vilanova i la Geltrú, en pocs anys comptava ja amb una cinquantena d'obres que complementaven les col·leccions pròpies. Al llarg d'aquests 136 anys la presència de peces del Prado ha estat constant i amb obres realment destacades, com L'Anunciació d'El Greco o el Dos de maig de Sorolla, al costat de pintures de Murillo, Ribera, Juan Bautista Maíno o Goya. El llibre mostra les peces que actualment estan en dipòsit a la Biblioteca Museu, producte d'aquesta llarga i fecunda col·laboració amb el Museu del Prado, i que el 2019 van formar part d'una exposició amb gran èxit de públic. També hi ha una edició en castellà a Lectio Ediciones.

El drama intempestiu és una reflexió sobre el desafiament que suposa escriure -i escriure teatre- en l'actualitat; una mirada sobre les condicions i les categories del contemporani (i sobre la idea de compromís que li és inherent). També és una defensa de la vigència de la literatura dramàtica (partitures textuals per a l'escena) en un món perplex en què les nocions d'història, subjecte i representació caminen a la corda fluixa. Un món en què la necessitat d'autenticitat -la pulsió pel real- i la vindicació de la fi cció conviuen i es confronten constantment. Finalment, sense ser un manual d'escriptura o un estudi històric sobre el teatre actual, El drama intempestiu tampoc no s'oblida de presentar-nos procediments i tendències inspiradors.

«El dissabte 25 de gener de 2014 hi havia programada funció de Germans de sang. A les 18.00 h. Es va anul·lar. [...] es va anul·lar perquè jo, que representava el protagonista, no m'hi vaig presentar. [...] No puc dir que aquesta fos una situació nova, perquè feia anys que estava enganxat a la cocaïna.» Roger Pera repassa la seva extensa carrera professional, des que amb 9 anys va iniciar-se en el teatre i el doblatge, i tots els èxits i elogis que va acumular fins que va estar a punt de perdre-ho tot. Escrit en un to directe i proper -a estones dramàtic, a estones còmic-, aquest llibre és també el relat sincer i honest de la seva lluita contra la droga. «I sabeu què? El que us diré ara us sorprendrà: ESTIC AGRAÏT A TOT AIXÒ QUE M'HA PASSAT. I sí, he canviat. Hem retrobat el Roger. I m'he perdonat. Ho he aconseguit.» Amb textos de Jordi Basté, Ismael Abadal, Marta Pera, Pep Sala, Ricard Reguant i Joan Pera.

La música fa millors les persones i la societat? Al llarg del temps, els fi lòsofs s'han plantejat aquesta qüestió amb un gran escepticisme. Alicja Gescinska afirma que la música escampa una influència positiva sobre nosaltres i pot tenir un paper important en el nostre desenvolupament personal i ètic. Avui, però, té poca rellevància en l'educació i la vida quotidiana, i la considerem només una font de relaxació, entreteniment o consol. En aquest assaig tan lúcid i clar en les formes i en els continguts, Gescinska assegura que la música és un dels fonaments de la nostra existència: ens fa més empàtics i estimula l'experiència creativa humana. La música dona forma al nostre lloc al món i sempre ens fa sentir a casa. «La música no només amplia la nostra comprensió dels altres, sinó també de nosaltres mateixos. En la música aprenem qui som i de què som capaços. La música contribueix a l'autoconeixement i el desenvolupament personal, i això és un component rellevant de la seva importància moral. »

Hi ha moments en què tot trontolla, en què una petita escletxa pot provocar una esquerda. O, fins i tot, pot fer que caigui un mur. Aquesta és la sensació viscuda per l'Anna, una jove periodista que havia publicat uns reportatges sobre l'aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i ara s'assabenta que una de les fonts entrevistades era un impostor. Per això, el seu diari ha rebut una demanda. En un moment emocionalment complicat, l'Anna haurà de revisar la seva pròpia feina i investigar les persones que va entrevistar, moltes d'elles marcades encara per haver viscut sota el règim opressiu de l'RDA. Anirà descobrint múltiples falsedats (per què la van enganyar?, quin paper hi fa un espia de la Stasi?), en una història teixida amb enganys i desenganys que fi ns i tot sacsejarà les seves relacions personals. «Hi ha personatges que aconsegueixen obrir escletxes en els seus murs, siguin mentals, sentimentals... Per evolucionar, per créixer. D'això va la novel·la. També, de descobrir qui som, i de les persones que no són el que aparenten. I de trobar-se a un mateix, de mirar-se a un mateix amb una mirada nova.»      - Sílvia Gruart