Davant el crit d’alerta del sàtir Grover, en Percy no s’hi pensa dues vegades i corre a auxiliar-lo acompanyat de l’Annabeth i la Thalia, les dues semideesses amb qui ha format una aliança. Malgrat tot, ningú no s’imagina la sorpresa que els espera: una mantícora horripilant pretén segrestar-los i presentar-los davant del general enviat per Cronos, el diabòlic Senyor dels Titans. Gràcies a l’ajuda de les caçadores d’Àrtemis, en Percy i els seus aliats aconsegueixen escapar-se i tornar al Campament Mestís. Un cop allà, emprenen la recerca del monstre que pot provocar la destrucció de l’Olimp, tot i que, segons la profecia de l’Oracle, només un d’ells aconseguirà resistir la maledicció del tità.

Des que sap que és fill d’un déu i una mortal, Percy Jackson confia a tenir un destí ple d’aventures. I les seves expectatives es compliran amb escreix perquè, malgrat que el nou curs al Col·legi Meriwether transcorre amb una normalitat inusual, un dia, tot jugant a matar a classe de gimnàstica, comença una batalla campal contra un exèrcit de gegants ferotges. A partir d’aleshores, els esdeveniments es precipiten: un enemic misteriós vol destruir el perímetre màgic que protegeix el Campament Mestís i, per tant, l’única protecció que garanteix la seguretat dels semidéus. Per tal d’evitar aquest mal irreparable, en Percy i els seus amics inicien una travessia pel temible mar dels Monstres a la recerca de l’única cosa que pot salvar el campament: el Velló d’Or.

Què passaria si un dia descobrissis que, en realitat, ets fill d’un déu grec i has de complir una missió secreta? Doncs això és el que li passa a Percy Jackson, que a partir d’aquell moment es disposa a viure les aventures més emocionants de la seva vida.
En Percy té dislèxia i dificultats per concentrar-se, o això és el que afirma la versió oficial, i ja l’han expulsat de sis escoles. Objecte de burles per inventar-se unes històries fantàstiques que ni ell mateix s’acaba d’empassar, un bon dia els déus de l’Olimp li revelen la veritat: en Percy és ni més ni menys que un semidéu, és a dir, el fill d’un déu i una mortal. I com a tal, haurà de descobrir qui ha robat el llampec de Zeus i així evitar que esclati una guerra entre els déus. Per complir aquesta missió comptarà amb l’ajuda dels seus amics: en Grover, un jove sàtir, i l’Annabeth, filla d’Atena.
El lladre del llampec marca l’inici d’una apassionant sèrie d’aventures sobre un món secret: el món que els antics déus grecs han recreat al nostre voltant en ple segle XXI.

A punt de començar primer de Secundària, en Percy Jackson no espera emocions fortes, sinó més aviat un avorriment soporífer. Però quan a la nova escola es presenta una vella amiga, a més d’un parell d’animadores diabòliques, els esdeveniments es precipiten i tot comença a anar de mal borràs. Cronos, el malvat Senyor dels Titans, amenaça de destruir el Campament Mestís on es refugien els joves semidéus. Per evitar-ho, en Percy i els seus amics han d’emprendre una arriscada recerca pel laberint, un món subterrani empestat de trampes temibles i criatures perverses que va ser concebut per destruir qui gosés profanar-lo.

Els mestissos han dedicat molt de temps a preparar-se per a la batalla decisiva contra els titans, conscients que les seves possibilitats d’obtenir la victòria són mínimes. Ara l’exèrcit de Cronos és més formidable que mai i els poders del maligne tità augmenten amb cada déu i cada mestís que recluta.
Després de fracassar en un primer intent per aturar els devastadors sequaços de Cronos a alta mar, en Percy Jackson i els olímpics s’esforcen per mantenir a ratlla la fúria desfermada del monstre Tifó. Quan Cronos ordena l’avançament definitiu cap a Nova York, on el mont Olimp es troba pràcticament indefens al capdamunt de l’Empire State, parar els peus a l’implacable Senyor del Temps dependrà exclusivament d’en Percy i el seu petit exèrcit de joves semidéus.
En aquesta aventura final de la sèrie, la profecia llargament anunciada sobre el setzè aniversari d’en Percy per fi s’acompleix. I mentre als carrers de Manhattan es produeix una batalla despietada per governar la civilització occidental, en Percy té la terrible sospita d’estar lluitant contra el seu propi destí.