Un al·legat en favor de la democràcia directa i l’organització ciutadana, de la mà de Simone Weil i Joseph Beuys.

La política està patint una apropiació indeguda, des del moment en què una sèrie de persones s’han atorgat el dret de parlar, gairebé de manera exclusiva, en el seu nom. Però la cosa pública no comença ni acaba en els professionals, sinó en les persones polítiques que som cadascú de nosaltres. L’acció política té lloc en cada decisió, en cada moviment i en cada acte que exercim en la nostra vida.

De la mà, entre d’altres, de Simone Weil i Joseph Beuys, Lluís Calvo defensa que, sense ser la panacea, la democràcia directa i l’organització ciutadana ens poden permetre de redimensionar conceptes com la implicació i la mateixa noció del que és i no és la democràcia.

«AQUEST LLIBRE ÉS UNA DEFENSA DE L'AMOR.» Que l'amor és el motor del món s'ha dit moltes vegades en la història de l'art, de la literatura i de la filosofia. Encertadament, ara s'han posat en qu?estió ideologies liberals, neocapitalistes i heteropatriarcals que han quedat associades a l'amor. Com podem, en aquest nou paradigma, reflexionar sobre què és l'amor i concedir-li el lloc que li pertoca de rebel· lia, autenticitat i vincle entre persones enmig d'un món esquinçat? Lluís Calvo ens presenta un assaig personal, crític i poderós sobre el concepte d'amor al llarg de la història i sobre els problemes i els dilemes que se'n deriven, per finalment reivindicar aquest sentiment profund i humà que habita en cadascun de nosaltres.

La lluita social que es manifesta al carrer, en grup i a cara descoberta no és l?única via per reivindicar una altra realitat o capgirar-la. No hi ha acció política
col·lectiva sense un veritable combat individual.
En aquest assaig, Lluís Calvo ens proposa tres estratègies de resistència individuals
complementàries a les accions a camp obert: vagarejar, amagar-se i practicar la intrusió. Tres camins que no s?exclouen sinó que s?entrecreuen per potenciar-ne els efectes.
Acompanyats de pensadors, escriptors i activistes, ens endinsarem en la complexitat de la dissidència per descobrir noves maneres d?intervenir en l?àmbit públic des de la revolta personal.

Aquesta és una novel·la sobre l’anormalitat del dia a dia d’un grup d’amics que miren de viure i estimar com si tot fos normal.
És normal anar a funerals de desconeguts per escoltar l’«Ave Maria»? Ho és una ciutat que viu d’esquena als seus habitants? I tenir por d’altres persones només perquè són diferents?
Lluís Calvo escriu una història d’amor atípica que busca una èpica molt particular i que s’amaga als racons de qualsevol de nosaltres. Però no parla només d’això; amb un estil vigorós que no trenca mai el ritme, també parla de sobreviure als canvis, a la foscor, als bars de moda i a les obsessions. Parla, al cap i a la fi, de sobreviure a la vida diària.

Narrador, assagista, poeta, Lluís Calvo desgrana en aquest llibre poemes de gran força discursiva, sovint a mig camí entre la lírica i la narració. Escrit a cavall entre l'Argentina i Catalunya, aquest poemari s'inscriu en geografies concretes, que esdevenen reflex d'un desencís existencial. Incòmode amb l'entorn, el poeta confessa en tres versos contundents: «Al capdavall, si el temps ja no ho esmena,/ sapigues que, definitivament,/ m'he equivocat de món, no de poema».

L'ANCORA