[?] No dejaba de ser premonitorio el análisis que Jordi Solé desarrollaba en 1987, con motivo de la introducción a la edición catalana del libro.
Su conclusión era que los nacionalismos conducen a un callejón sin salida, porque implican un cuestionamiento sistemático y permanente del modelo político de la Constitución, sin aportar ninguna alternativa mejor y más constructiva. Por ello ?proponía? que solo las izquierdas (en plural) podían desarrollar aquel modelo de la forma más progresiva posible, es decir, en la forma de un Estado federal. Pero su conclusión era, también, que ya entonces las izquierdas estaban muy divididas, a la defensiva y demasiado condicionadas por el Estado heredado del franquismo para poder plantear las cosas con la necesaria claridad.
[?] Han transcurrido más de treinta años desde la publicación del ensayo del profesor Solé Tura. La evolución del Estado de las autonomías desde entonces y la interpretación del alcance de la autonomía política obligan a otra reflexión. Los avances y retrocesos a los que se refería se han producido. Una de las consecuencias de los retrocesos ha sido el reto soberanista iniciado en Cataluña desde 2012. La crisis política que ha provocado exige hacer un balance sobre la aplicación del sistema de descentralización política diseñado por la Constitución en Cataluña.
- MARC CARRILLO (Fragmentos del Prefacio de este libro)

[...] Per aquest conjunt de raons d'ordre jurídic exposades el 1985, un cop més, no deixava de ser premonitori l?anàlisi que Jordi Solé desenvolupava el 1987, amb motiu de la introducció a l'edició catalana del llibre. La seva conclusió era que els nacionalismes condueixen a un carreró sense sortida, perquè impliquen una sistemàtica i permanent posada en qu?estió del model polític de la Constitució, sense aportar cap alternativa millor i més constructiva. Per això ?proposava? que només les esquerres (en plural) podien desenvolupar aquell model de la forma més progressiva possible, és a dir, en la forma d'un Estat federal. Però la seva conclusió era, també, que ja llavors les esquerres estaven molt dividides, a la defensiva i massa condicionades per l'Estat heretat del franquisme per poder plantejar les coses amb la necessària claredat.
[...] Han transcorregut més de trenta anys des de la publicació de l'assaig del professor Solé Tura. L'evolució de l'Estat de les autonomies des de llavors i la interpretació de l'abast de l'autonomia política obliguen a una altra reflexió. Els avenços i retrocessos als quals els referia s'han produït. Una de les consequ?ències dels retrocessos ha estat el repte sobiranista iniciat a Catalunya des de 2012. La crisi política que ha provocat exigeix fer un balanç sobre l'aplicació del sistema de descentralització política dissenyat per la Constitució a Catalunya.
- MARC CARRILLO (Fragments del Prefaci d?aquest llibre)
JORDI SOLÉ TURA (Mollet del Vallès 1930 ?Barcelona 2009) estava orgullós de l'escola republicana on va aprendre les primeres lletres. Amb la victòria del franquisme molt aviat va deixar l'escola i va treballar al forn familiar. Va fer el batxillerat durant la mili; mentre treballava va estudiar Dret i més tard es va doctorar en dret a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ser catedràtic de Dret Constitucional en aquesta Universitat.
Lluitador antifranquista i militant del PSUC va estar exiliat i treballà en la clan destina "Radio Pirenaica". Va ser fundador del grup Bandera Roja. En les primeres eleccions democràtiques (1977) va ser elegit diputat pel PSUC i va ser un dels diputats dels set membres de la ponència que van redactar la Constitució de 1978, i també va ser ponent de l'Estatut de Catalunya i dels Estatuts d'Euskadi i de Galícia, entre d'altres. Posteriorment va ser diputat i senador pel Partit Socialista de Catalunya i membre del Consell d'Europa. Va ser ministre de Cultura del Govern d'Espanya (1991-1993).
Va exercir el seu magisteri a les aules universitàries i a través de les seves traduccions i dels seus llibres, entre d'altres, 'Catalanisme i revolució burges'a (1967) i 'Nacionalidades y nacionalismos en España' (1985). També va exercir el seu mestratge en conferències i cursos per tot el territori espanyol i com articulista en la premsa en castellà i català. Va rebre nombrosos reconeixements i ho menatges de tots els àmbits institucionals, polítics i socials, tant nacionals com internacionals. Els darrers anys va ser president de l'ACNUR, l'agència de les Nacions Unides pels refugiats, a Catalunya. Però per damunt de tot mai va perdre les seves arrels i quan tenia ocasió s'autodefinia com "un forner de Mollet". Al 1999 va escriure les seves memòries amb el títol 'Una història optimista'.

Sigui com sigui, el que és indubtable és que, cinquanta anys després de ser publicat, aquest segueix sent un llibre de lectura subjugant, que no solament parla del passat sinó també del present, o que parla d?un passat sense el qual el present està mutilat; tampoc hi ha dubte que ara mateix, quan necessitem més que mai un nou catalanisme, aquest és encara un llibre important. JAVIER CERCAS L?anàlisi de Solé Tura posava en relleu el contrast entre paraules i fets; mostrava com la relació entre les grans organitzacions de la burgesia i el catalanisme era una relació instrumental i tàctica; i permetia entendre com els que no s?havien mai oposat al règim franquista podien ara presentar-se com a defensors de la catalanitat. JOAN BOTELLA Catalanisme i revolució burgesa és avui, sens dubte, un clàssic. Un llibre que no es pot entendre sense situar-nos en el seu temps, ara fa mig segle. és el producte intel·lectual d?una època i d?unes idees polítiques molt determinades. BORJA DE RIQUER I PERMANYER

Sea como sea, lo que es indudable es que, a los cincuenta años de ser publicado, este sigue siendo un libro de lectura subyugante, que no solo habla del pasado sino también del presente, o que habla de un pasado sin el cual el presente está mutilado; tampoco hay dudas de que ahora mismo, cuando necesitamos más que nunca un nuevo catalanismo, este es todavía un libro importante. JAVIER CERCAS El análisis de Solé Tura ponía de relieve el contraste entre palabras y hechos; mostraba cómo la relación entre las grandes organizaciones de la burguesía y el catalanismo era una relación instrumental y táctica; y permitía entender cómo aquellos que no se habían opuesto jamás al régimen franquista podían ahora presentarse como defensores de la catalanidad. JOAN BOTELLA Catalanismo y revolución burguesa es hoy, sin duda, un clásico. un libro que no se puede entender sin situarnos en su tiempo, hace ahora medio siglo. Es el producto intelectual de una época y de unas ideas políticas muy determinadas que no puede descontextualizarse. BORJA DE RIQUER I PERMANYER

19ª Edición

• ISBN: 840359609X / 9788403596092
• Estado: Bueno. El texto presenta algunos subrayados. Primera edición. Incluye, fuera de paginación, un cuadernillo de 16 páginas con fotografías en blanco y negro.

«Cuando me decidí a escribir estas memorias y avancé capítulo a capítulo tuve la impresión de que estaba narrando una historia dura y pesimista, pero cuando las terminé y las releí de una sola tirada llegué a otra conclusión. Es, ciertamente, una historia dura en la que tanto yo como los demás protagonistas recibimos golpes muy fuertes, pero es también una historia sin retrocesos personales ni colectivos, sin renuncias ni abandonos.
A menudo nos equivocamos y nos metemos en callejones de difícil salida, pero nunca renunciamos a seguir adelante y después de cada golpe nos curamos las heridas y reemprendemos el camino. Y al final la historia termina bien. Por esto creo que, en términos generales, es una historia optimista.» (Jordi Solé Tura).

«Jordi Solé Tura (Mollet del Vallés, 23 de mayo de 1930 - Barcelona, 4 de diciembre de 2009)1 fue un político y jurista español, uno de los padres de la Constitución española de 1978.» (Wikipedia).