¿Qué nos dicen las imágenes televisivas? ¿Qué discursos hay detrás de los diversos formatos audiovisuales?

Un formato audiovisual es un conjunto de reglas capaces de generar una repetición narrativa. ¿Pero qué discursos hay detrás de estos formatos? ¿Cómo dialogan con otros lenguajes visuales? La imagen incesante plantea un recorrido a través de géneros tan diferentes como los concursos, los programas de vocación divulgativa, la telerrealidad, las películas y las series documentales, los talk shows o el contenido de las redes sociales para tratar de entender los debates y las fricciones que caracterizan las sociedades contemporáneas.

A partir de esta anatomía de los formatos audiovisuales se exploran cuestiones trascendentales como la comprensión del yo y del otro, las tensiones comunitarias en situaciones extremas, las desigualdades de género, las nuevas formas de trabajo en la cultura de la fama, el mito de la libertad de elección o las paradojas de la difusión cultural. En esta indagación se comprueba que los formatos viajan de un país a otro, de un medio a otro, estableciendo puentes por donde circulan los imaginarios de la cultura popular. En contra de la idea de que los formatos audiovisuales son volátiles y no merece la pena volver a verlos, este libro propone el ejercicio contrario: pensar en la imagen incesante para saber qué nos dice de nosotros mismos.

A caballo entre la mirada analítica y la vocación divulgativa, Jordi Balló y Mercè Oliva presentan un escenario que mezcla una alta consciencia filosófica con un sinfín de referencias que provienen de la cultura pop más espontánea y desenfadada, y afrontan todas estas preguntas con rigor ético y una firme precisión sociológica.

Què ens diuen, les imatges televisives? Quins discursos hi ha al darrere dels formats audiovisuals d'entreteniment?

Un format audiovisual és un conjunt de regles capaces de generar una repetició narrativa. Però quins discursos hi ha darrere aquests formats? Com dialoguen amb altres llenguatges visuals? La imatge incessant planteja un recorregut a través de gèneres tan diversos com els concursos, els programes de vocació divulgativa, la telerealitat, els films i les sèries documentals, els talk shows o els continguts de les xarxes socials per tal d’entendre els debats i les friccions que caracteritzen les societats contemporànies.

A partir d’aquesta anatomia dels formats audiovisuals s’exploren qüestions transcendentals com la comprensió del jo i de l’altre, les tensions comunitàries en situacions extremes, les desigualtats de gènere, les noves formes de treball en la cultura de la fama, el mite de la llibertat d’elecció o les paradoxes de la difusió cultural. En aquesta indagació es comprova que els formats viatgen d’un país a un altre, d’un mitjà a un altre, establint ponts per on circulen els imaginaris de la cultura popular. Contra la idea que els formats audiovisuals són volàtils i no val la pena tornar-los a mirar, aquest llibre proposa l’exercici contrari: pensar en la imatge incessant per saber què ens diu de nosaltres mateixos.

A cavall entre la mirada analítica i la vocació divulgativa, Jordi Balló i Mercè Oliva presenten un escenari que barreja una alta consciència filosòfica amb tot de referències que provenen de la cultura pop més espontània i desimbolta, i afronten totes aquestes preguntes amb rigor ètic i una ferma precisió sociològica.