“Rotija és gairebé un exercici d’exorcisme, el conjur premonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desaparició del desig. No es tracta, però, d’inspirar compassió. No és un lament confessional, sinó l’escriptura com a diversió i, per què no?, burla d’un mateix. […] malgrat que hi ha molts poemes que semblen partir d’un record, la veu mai no es basa del tot en la memòria, sinó que salta endavant, cap al futur. La pena prové de l’endemà, de l’esdevenidor i de la seva inevitabilitat”, del pròleg de Joan Rius Miralles.

Escrius aquest poemari als temps morts de les feines que has anat tenint. Penses els poemes mentre el tupper s?escalfa al microones. Canvies de mètrica, de formes, no vols avorrir-te: fas poesia per a ascensors.
Et preguntes si el vers t?apropa al món. Si més gent haurà escrit un email, una ressenya al Google maps o un comentari a un videotutorial del Youtube i també, com tu, ho haurà sentit com una pregària.

En ocasió del seu setantè aniversari, l?autor ha decidit aplegar en aquest llibre els poemes que ha publicat al llarg de cinquanta anys sobre l?ermita del Vinyet. Hi intenta combinar la visió individual i sitgetana amb algunes perspectives religioses i culturals que sempre li han interessat. ?Els temps d?avui no són fàcils per a la pregària, per falta de silenci, de concentració, de formació i de convicció íntima, i convé ajudar-hi tant com es pugui des de la poesia i la reflexió? (del pròleg de l?autor).