Tor: un escenari mític i un crim sense resoldre. Qui va matar Sansa? Amb passió i un ritme narratiu trepidant, Carles Porta ofereix totes les claus per saber tota la veritat.
Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.
"El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat."
Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria.
Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna.
Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.
Amb un registre més íntim però amb el mateix tremp narratiu que a Tor. Tretze cases i tres morts, el gran periodista d'investigació Carles Porta torna a enganxar-nos a una història real com si fos una novel·la.
La Marisa Mainar no s'ha cregut mai que el seu germà sigui l'assassí de Fago, un poble de 30 habitants del Pirineu d'Osca. El gener del 2007 apareix mort l'alcalde de Fago. Tots els veïns són sospitosos. Molts el consideraven un tirà. Finalment és acusat Santiago Mainar, un ramader idealista que de seguida es confessa culpable «perquè deixin en pau els altres veïns».
Durant aquests cinc anys Carles Porta ha mantingut una estreta relació amb la família Mainar. Ha fet més de 60 visites a la presó i ha parlat centenars de vegades amb la germana gran. El dia que va començar el judici, mentre al carrer hi havia un núvol de 190 periodistes buscant la foto, ell era l'únic que vivia aquell drama al costat de la família.
Fago és el retrat viu, proper i revelador d'un home acusat d'assassinat. Però, per sobre de tot, és la història d'una dona que decideix estimar el seu germà i defensar la seva innocència contra tot i contra tothom, fins i tot contra ell mateix. Porta aconsegueix encomanar al lector un profund respecte pel sofriment de la Marisa i posa en qüestió el paper de policies, jutges, advocats i periodistes en un cas on la «piconadora» va esclafar la família Mainar des del primer instant.
Tretze veïns, amos d'una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s'enfronten. Interessos, contraban, l'orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació.
Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d'odi, de por i de secrets.
Aquest és el llibre d'una arriscada aventura periodística convertida en narració literària -recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l'avidesa que desperten les grans històries.
A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!»
Carles Porta relata deu històries reals, deu crims estremidors
La "crònica negra" és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu.
Llum a la foscor conté deu històries reals, deu crims estremidors triats pel seu impacte social, pel perfil dels acusats, per la complexitat de la investigació o per la sorprenent resolució del cas. Són històries que furguen en la part fosca de la nostra societat i ens descobreixen una part de nosaltres i del món que ens envolta que no podem ignorar; unes històries que Carles Porta il·lumina per revelar-ne tots els angles, per tal que puguem extraure'n les nostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències.
"Posem llum a la foscor...".
El cas de la noia de Portbou: el gran enigma desvetllat per CRIMS
Nova edició. Inclou el crim de la guàrdia urbana i sis històries fosques més.
La «crònica negra» és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu.
Tot el que llegireu és real conté set històries fosques narrades des de dins, fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment el criminal i li sent la veu. De Sant Pere Pescador a Bangkok, de la vídua negra al camioner assassí, els relats inquietants reunits en aquest llibre permeten descobrir els rostres veritables dels seus protagonistes més enllà de la crònica negra.
I aquesta nova edició inclou, a més del relat original del cas de la guàrdia urbana, els guions dels quatre episodis concebuts per Carles Porta per explicar la història de la Rosa, l'Albert i el Pedro des de tots els angles, per tal que pugueu extraure'n les vostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències.
«Posem llum a la foscor...».
