Si "L?hora de l?estrella" és la novel·la més coneguda de Clarice Lispector, "La passió segons G. H." és la seva obra mestra, la confirmació de l'autora brasilera com un dels grans del segle XX. G. H. és la dona aburgesada que un dia puja a netejar el quarto de la criada, a l?àtic, i topa amb un escarabat. Aquesta trobada còsmica trenca l?embolcall i allibera una torrentada de reflexions íntimes i de sentiments ?fins a l?acte final en què G. H. venç totes les seves pors. ?De tots els llibres que he escrit, "La passió segons G. H." és el que millor correspon a la meva exigència literària?, va dir Lispector.
Descobreix el quart volum de la saga Blackwater.
Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO.
«Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterrador, simplement genial. El millor de tots nosaltres.» STEPHEN KING
«Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.» ROBERT SHAPLEN, THE NEW YORK TIMES
Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi.
El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d’endreçar la biografia de l’escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l’aclamada trilogia L'atzar i les ombres s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.