¿Què volem dir quan parlem d'immigració, de nouvinguts, d'integració? ¿Què passa quan un Ajuntament proposa
de posar restriccions a l'empadronament de la població estrangera en situació irregular?¿Com ens hem de posicionar en
debats com els generats per la voluntat de la comunitat musulmana d'instal·lar una mesquita al nostre barri? ¿Com podem
treballar perquè no s'associï la immigració i la delinqüència? ¿Pot un jutge de l'Audiència Nacional prohibir l'ús del
mocador islàmic en una sala de vistes? La inclusió dels immigrants compta avui amb un suport tan important com el
creixent reconeixement de la diversitat i, al mateix temps, de la necessitat de convivència. Però topa també amb
obstacles, resistències i recels. Aquest llibre, de plena actualitat, ens ajuda a situar-nos en el debat sobre la
immigració, obre portes i finestres argumentals i proposa vies de diàleg per construir una veritable ciutadania
universal que preservi els drets i els deures de totes les persones. Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953) és catedràtic
d'ètica de la Universitat de Barcelona i escriptor. Ha treballat com a investigador o professor convidat a diverses
universitats d'arreu del món (Berkeley, Toronto, Chicago, Mèxic). La seva especialitat són les relacions interculturals,
l'ètica de la ciutadania i el cosmopolitisme.

No hace tanto, ser cosmopolita era una vocación o un privilegio. Hoy es una condición común a muchas personas en el mundo y, cada vez más, una necesidad para convivir con la diversidad de culturas, fuera y dentro de nuestro país.
Sin embargo, los nuevos patriotismos y una identidad puesta a la defensiva no hacen del mundo actual una geografía favorable al cosmopolitismo. El nuevo orden global es más local que global. La globalización es económica, pero no política ni cultural. Y, paradójicamente, es difícil ser cosmopolita en tiempos de globalización.
Por otro lado, mientras que antes ser cosmopolita representaba una alternativa “universalista” a la identidad patriótica o doméstica, hoy una de las mayores justificaciones del cosmopolitismo está en que sólo desde esta perspectiva se respetan las minorías y las diferencias políticas, y que cualquier acción a escala internacional –como la salvaguarda del medio ambiente– precisa de esta mentalidad abierta y cooperativa.
¿Cómo son los nuevos cosmopolitas? En este ensayo, Bilbeny describe el perfil de los nuevos cosmopolitas y analiza la relación entre el cosmopolitismo y el nacionalismo, desde el punto de vista antropológico, filosófico y político.

EL DOFI/LLIBRE A MA