Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d’algú que hi busca les arrels del seu gust per l’escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l’escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l’autor transforma les seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals.
Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedències se sentin motivats a connectar amb les seves experiències i a identificar-s’hi.
Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s’incorpora a un mosaic que va adquirint caràcter de novel·la.

Encara que la vida sol discórrer per camins coneguts, sempre tenim l’oportunitat de redescobrir-nos sota una altra claror. Almenys així els succeeix als protagonistes d’aquestes tretze històries, quan viuen el moment revelador que els fa canviar de rumb o entendre la seva existència amb més intensitat. En tot cas, el seu dia de l’incident els ha fet sentir més vius i tirar endavant, qui sap si en espera d’una nova epifania domèstica.
Homes i dones, de totes les edats i condicions socials, són els herois d’unes situacions sovint passades, com la mateixa vida, pels filtres de l’humor i la tendresa.

Un escriptor rep d'una veïna i antiga amant la confessió d'una aventura amorosa amb desengany final. L'amiga incita l'escriptor a novel·larla seva història, perquè així pugui agafar distància i passar pàgina del seu fracàs. Quan l'home es posa a treballar en la novel·la, algunes coses comencen a canviar dintre seu. Sota el blindatge emocional, les aigües es remouen i afloren els eterns interrogants. Per què costa tan poc que una relació sentimental s'espatlli? En quin moment l'amor es converteix en un camp minat? Per què ens protegim contra una vivència que desitgem? Els amants volàtils és una novel·la viva, àgil i intel·ligent, que representa un salt endavant en la carrera literària d'Isidre Grau. -

Marina Benavent és una dona equilibrada i sensible que ha mirat de viure amb independència. De jove va conèixer Guillem Lloberes, mestre i traductor d

Els colors de l?aigua reconstrueix literàriament el trànsit del món rural a l?industrial en la Catalunya de 1930 a 1985, amb el contrapunt de l?emigració d?Andalusia, i explora alguns dels grans mites del món contemporan

“Al cap i a la fi, el conte literari és una ocasió per extremar la intel.ligència, un dels requisits comuns a totes les formes d’art enteses com a transmissió de contiguts. El contista és algú que té la intenció de comunicar un determinat missatge al lector, i en lloc d’elaborar-lo amb fórmules evidents s’acull als procediments indirectes que li subministra la litetura. Desplega els seus recursos amb un esforç de síntesi i d’economia expresiva, fins que al final provoca uns efectes determinats en el lector. En la mesura que els efectes obtinguts responguin a les intencions prèvies, i que el tancament del cercle estigui al Server d’un sentit que transcendeixi la pura anècdota, el conte haurà complert la seva missió.”

Maridol Benavent i Carles Ambròs van mantenir durant més de trenta anys una amistat gens convencional, fruit de la qual fou una obra de teatre basada en el mite de Medea, que en Carles va escriure perquè ella la interpretés. Una peça, però, que