"La pandemia de COVID-19 ha sido una prueba de resistencia no solo sanitaria y social sino también para el Derecho. El trabajo que nos presenta Joan Ridao realiza un notable esfuerzo de análisis de ese Derecho de crisis y de su impacto en el Estado autonómico. Es un libro oportuno, sistemático y apegado a la actualidad cambiante. La gestión jurídica de las medidas necesarias para evitar la expansión del virus ha generado vivos debates más allá de los foros estrictamente académicos, sobre los pilares centrales de nuestro sistema jurídico: los derechos fundamentales, la distribución competencial o la separación de poderes. Estado de alarma o legislación sanitaria; estado de alarma en versión centralizadora o estado de alarma con cogobernanza; coordinación de medidas o diversidad en la gestión; ratificación judicial de medidas generales de naturaleza reglamentaria o de actos administrativos de aplicación de normas que afectan a derechos fundamentales; desdibujamiento del control parlamentario; vinculación autonómica a las actuaciones coordinadas; toque de queda y vacunación obligatoria autonómica sí o no; suspensión de elecciones o del derecho de sufragio sin previsión normativa; derecho a la salud o derechos fundamentales? La sucesión de polémicas jurídicas que ha acompañado a la gestión sanitaria de la pandemia ha sido incesante y las discrepancias doctrinales, políticas y jurisprudenciales han dibujado un panorama que parecería sugerir un déficit de desarrollo normativo o, cuando menos, de seguridad jurídica para afrontar un problema complejo. [?] El volumen estudia con detalle cómo se abordó jurídicamente la crisis sanitaria y el uso cambiante de instrumentos jurídicos para hacerle frente por parte del gobierno central y las comunidades autónomas. Ese repaso normativo y jurisprudencial permite apreciar la evolución que, en tan corto espacio de tiempo, experimenta la articulación jurídica de las medidas anti-covid lo que, en definitiva, también sirve para desdramatizar los debates jurídicos apuntados. Nuestro ordenamiento jurídico disponía de una caja de herramientas apta, aunque perfeccionable, para hacer frente a una pandemia desde la legislación sanitaria, pasando por la de protección civil -que muy pronto usaron varias CCAA-, hasta el Derecho de excepción que se deriva del art. 116 de la Constitución. Por eso, a nuestro juicio, la pregunta a la que da respuesta este necesario estudio no es tanto si la pandemia nos encontró desarbolados también jurídicamente, sino con cuáles de esos instrumentos se podía conseguir aunar mejor una gestión eficaz de la crisis con la menor lesión posible para los derechos fundamentales y el reparto competencial". Del prólogo de Alba Nogueira.

Aquest volum incorpora les principals lleis polítiques catalanes, acompanyades d'un comentari exhaustiu de totes elles, de caràcter general o de context, però també de la majoria dels preceptes, mitjançant un sistema de notes en què, a més de glossar els preceptes concernits, i enllaçar-los amb les principals referències normatives i jurisprudencials, s'hi fan constar comentaris de la doctrina científica i, en molts casos, de la doctrina consultiva més rellevant. El resultat és una obra d'un gruix considerable, per bé que manejable i amb vocació pedagògica, per tal d'afavorir una adequada intel·ligència i comprensió de les normes cabdals del sistema institucional de la Generalitat, que inclou el món local, dirigida tant a estudiants com als aplicadors del dret públic català i als estudiosos en general.

Las libertades reguladas por el artículo 20 CE son esenciales en un sistema democrático, aunque la determinación de su contenido esencial y de sus límites no es tarea sencilla. En los últimos tiempos se han constatado nuevos frentes que exceden de la delimitación de su alcance tradicional y que tienen que ver con la oscilante praxis judicial y de la policía de seguridad en materia de delitos de enaltecimiento del terrorismo, odio o injurias a la Corona, que ha comprometido la libertad de expresión, especialmente la ejercida a través de las redes sociales. También recientemente, el ejercicio del derecho de manifestación y reunión, incluso ante las sedes parlamentarias o en su modalidad a domicilio (escraches), así como la exhibición de símbolos políticos en el espacio público e institucional, ha concitado un enconado debate en el que ha terciado la jurisdicción constitucional, ordinaria y europea, así como las administraciones y la policía de seguridad, en que se dirime la prevalencia del derecho a un espacio público neutral, exento de injerencias políticas, o el derecho a un espacio legítimamente politizado en consonancia con la naturaleza propia de toda sociedad pluralista.

Seguint l?estela de les dues edicions anteriors, aquest manual conté els grans eixos del sistema polític i institucional de la Generalitat de Catalunya, inclosa l?Administració local, a partir del marc constitucional, estatutari i normatiu vigent. Incorpora, a més, tota la doctrina constitucional, consultiva i científica de referència. I, així com la primera edició reflectia el context polític i institucional existent des dels inicis de l?autonomia política fins a l?Estatut de 2006, i la segona es feia ressò de l?impacte en el panorama del dret públic català d?aquest nou Estatut i de la rellevant STC 31/2010, en la present edició, totalment revisada i actualitzada, es posa en relleu l?estructura de l?autonomia política de Catalunya a partir dels canvis normatius operats a Catalunya i a l?Estat des d?aquell moment, de la que en forma part destacada el desplegament estatutari fet per les institucions pròpies, la normativa estatal d?incidència i la conflictivitat constitucional desfermada. Els estudiants, acadèmics, professionals del dret, estudiosos de la disciplina, càrrecs i funcionaris públics, i el lector en general, hi trobaran en Curs de Dret Públic de Catalunya una obra que proporciona una visió completa i sistemàtica de tots els elements essencials del dret públic de Catalunya. S?estructura en vuit capítols, cadascun dels quals acompanyat d?una bibliografia específica. A manera introductòria, s?incorporen tres textos que glossen cadascuna de les edicions de l?obra, que coincideixen amb les tres grans etapes del període autonòmic, amb voluntat de situar els continguts de la disciplina en el context històric i sociopolític de cada moment. Seguidament, els dos primers capítols, de caràcter introductori, ens traslladen a l?Estat autonòmic en el context evolutiu dels Estats compostos en el dret comparat i en la història catalana del segle XX, així com introdueixen els principis constitucionals de l?autonomia política. El tercer, quart i cinquè, s?endinsen en aspectes de la regulació estatutària com la identificació comunitària de Catalunya, els drets, la ciutadania, el règim lingüístic i les institucions de la Generalitat, inclòs el poder judicial a Catalunya, i també l?organització territorial i el règim local. El capítol sis detalla les competències de la Generalitat, amb anotació de la normativa i la doctrina constitucional i consultiva inherent. El capítol set és el relatiu a les relacions institucionals de la Generalitat amb l?Estat, la UE, la resta de Comunitats autònomes i a l?acció exterior. Finalment, el capítol vuit examina el finançament autonòmic; el de la Generalitat i el del govern local.

Hasta ahora, el pueblo de Cataluña ha recorrido con firmeza un largo camino que le lleva hacia su
emancipación, superando durante el trayecto no pocas dificultades. Pero aún queda por cubrir una serie de etapas de
importancia capital, la más inmediata de las cuales es la consulta popular convocada para el día 9 de noviembre, que ha
de ser la demostración más palpable del buen funcionamiento democrático del país. ¿Por qué hay que hablar de secesión
en vez de independencia? ¿Qué diferencias y semejanzas existen entre Cataluña y otros casos análogos? ¿Qué dictaminará
la Unión Europea y el derecho internacional ante los nuevos pasos que se den en Cataluña?

Joan Ridao ha escrit un llibre d'anàlisi i reflexió sobre aquesta taca d'oli que és la corrupció i que sembla estendre's pertot arreu. En un context de profunda crisi econòmica, social i institucional, és quan la proliferació de casos d'indecència política han creat una atmosfera realment irrespirable i la ciutadania ha passat d'un cert desinterès a la repulsa més contundent.
El llibre de Ridao examina la corrupció al llarg de la història, amb casos coneguts per tothom, reflexiona sobre els tòpics culturals amb què es parla del fenomen, i apunta les accions polítiques, administratives i legislatives que podrien aturar aquesta xacra social, tot posant el focus en «la mare de totes les corrupcions»: el finançament il·legal dels partits polítics, com a conseqüència del cost exponencial de les campanyes electorals i de la seva activitat.

Podem ser independents? Per quina via es podrà convocar un referèndum en el qual Catalunya decideixi ser un
nou Estat d’Europa? Podrà l’Estat espanyol aturar un procés democràtic, només amb la Constitució a la mà? Quina actitud
adoptarien, arribat el cas, la UE i la comunitat internacional? Són preguntes que han deixat l’àmbit acadèmic o polític
per centrar el debat ciutadà, especialment des de la massiva manifestació de l’Onze de Setembre de 2012. Podem ser
independents? descriu el camí traçat fins ara per altres nacions com Escòcia i Quebec. Exemples que permeten una
aproximació realista a la probable evolució del cas català en el futur més immediat.