Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l?invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d?un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d?aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d?ineptes?
Endimoniada com poques en la història de la literatura, l?escriptura de Bulgàkov és, sobretot, un prodigi d?imaginació. També són carretades de sàtira corrosiva, sovint oculta entre rialles i jocs de prestidigitador. Un geni per descobrir més enllà d?El Mestre i Margarita.

Vet aquí el guanyador del Premi Pere Calders d'Assaig Periodístic 2021
«La correcció política és tan antiga com la humanitat. En el fons, és una manera políticament correcta de dir "engany". Amb aquestes pàgines no pretenc trobar explicacions ni donar solucions als grans problemes de la humanitat. Amb els meus ja en tinc prou, com tothom. Només intento donar material per estimular la reflexió.» Daniel Vivern
«I qui no vulgui pols que no vagi a l?era. Si hi aneu potser trobareu reflexions que us irritaran, o que considerareu injustes, però en sortireu intel?lectualment desemmandrits.» Agustí Pons (membre del jurat)

Les obres que reuneix aquesta antologia, escrites i representades a Finlàndia al llarg dels últims anys, fan d?altaveu d?un seguit de fenòmens importants per al país, que precisament el teatre ha ajudat a fer visibles. El feminisme, el desig, el poder o el rol de la ficció són alguns dels temes que recorren un conjunt de textos que, cadascun amb una forma pròpia, reflecteixen fragments d?una realitat compartida. Es tracta de Play Rape, d?Anna Paavilainen; El fantasma de la normalitat, de Saara Turunen; Fail. Representació fallida, de Noora Dadu; Una altra cosa, de Milja Sarkola; qualsevol de nosaltres. documental, d?E. L. Karhu, i Mare lesbiana, de Heini Junkkaala.

Demà és la reconstrucció inversa d?una història d?amor aparentment convencional, que s?inicia amb l?enigmàtica ruptura entre la Cassandra i en Saül. De seguida ens adonem que alguna cosa no acaba d?encaixar i haurem de retrocedir fins als orígens de la relació i de l?afecte per entendre que el problema va més enllà. Helena Tornero ens situa en un futur distòpic, governat per la mercantilització de l?amor i del desig, per reflexionar sobre identitat, alteritat i capitalisme emocional. Un futur que s?assembla molt al nostre present.

Maksim Gorki retrata la burgesia benestant russa de principis del segle XX com un grup absurdament infeliç d?estiuejants; homes i dones que passen per la vida com per una mena de vacances contínues, gaudint sense pudor de tots els seus privilegis i alhora lamentant-se incansablement de les seves ambicions frustrades, el funcionament de la societat i la manca de sentit de les seves vides. Aquest estat de malestar íntim també funciona com a diagnòstic col·lectiu d?un món que aleshores semblava abocat a l?extinció, però que manté, a principis del segle XXI, tot el seu poder social, econòmic i cultural.

L?energia puja des de terra, viatja per la columna i transforma el cos en una força rotatòria de direccions múltiples. Ballarines singulars, partitures de moviment, un cor de veus pròpies. La dansa de Marina Mascarell suggereix percepcions, evoca pensaments, estimula sensacions. Qüestiona els patrons tallats i gravats en els nostres cossos. Allibera les paraules i el seu significat. Aquest llibre és un desplegament de retrats múltiples escrits per persones que han compartit amb ella la suor i el plaer a la sala d?assaig, a més d?un autoretrat en forma de quadern de creació. Un collage sobre l?univers creatiu de Marina Mascarell: sobre com i per què corporitza el pensament.

El aire viaja desde los pulmones hasta la piel, sale del cuerpo transformado en movimiento. Cada cuerpo singular indaga en una partitura de movimiento, teniendo su lugar en la coreografía, forma parte de un coro de voces propias. La danza de Marina Mascarell sugiere percepciones, evoca pensamientos, estimula sensaciones. Cuestiona los patrones tallados y grabados en el cuerpo. Libera las palabras y su significado. Este libro es un despliegue de retratos múltiples, escritos por personas que han compartido con ella el sudor y el placer en la sala de ensayo, además de un autorretrato en forma de cuaderno de creación. Un collage sobre el universo creativo de Marina Mascarell: sobre cómo y por qué corporeiza el pensamiento.

Més enllà de l?art «dels folls», molt més enllà de l?art «outsider», els artistes d?art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa?t en les mitologies particulars d?artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d?un món encara massa desconegut, el món de l?art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.
Oriol Malet és un dels dibuixants de còmic més importants del país, i amb Comanegra ja va signar Mandela i el general fent parella amb John Carlin. En aquest cas ha estat assessorat pel gran especialista mundial en art brut, Christian Berst, per signar la seva obra més ambiciosa.

A la poesia de Marta Pessarrodona no s’hi pot entrar de cop, ens adverteixen les editores d’aquest volum; no s’hi pot entrar com qui esbatana una porta i es fa seu el lloc. Aquí, doncs, hi plantem un cartell de «Benvinguda», acompanyat d’un recull d’entrevistes, ressenyes i assajos que donen una idea de la importància de l’obra d’aquesta autora total: la poeta, l’assagista, la narradora, la biògrafa... Introductora als Països Catalans d’autores com Woolf, Lessing, Sontag, Jong, Plath, Stein o Hellman, entre d’altres; aquest llibre vol ser un introductor més de Pessarrodona.

Erling Kagge ens pot semblar l?encarnació del superhome: va ser la primera persona a culminar «els tres pols» (el Sud, el Nord i l?Everest) i el primer que va arribar caminant en solitari al pol Sud; col·leccionista d?art, editor d?èxit, autor supervendes i pare de família. Amb aquesta motxilla, Kagge ha escrit aquí els principis que l?han fet ser qui és, i que ens poden ajudar a conquerir les nostres pròpies fites quotidianes; les petites grans exploracions de cada dia.
Després del rècord dels tres pols i haver estat portada internacional de la revista Time, Kagge es va graduar en Filosofia a Cambridge i va fundar la seva pròpia editorial. Ha escrit una dotzena de llibres, entre els quals El silenci en temps de soroll.
«De vegades somio en la vida allà al gel, però no com una idea romàntica o ingènua, sinó perquè estic convençut que l?existència allí, en la seva simplicitat, tenia la màxima De vegades somio en la vida allà al gel, però no com una idea romàntica o ingènua, sinó perquè estic convençut que l?existència allí, en la seva simplicitat, tenia la màxima plenitud»