Dos pallassos vells amb poca gràcia i dos fills perduts en si mateixos, la transgressió de l'art i l'èxit. Es tracta d'una família de joglars, embrancada en la creació d'un nou espectacle, que s'entenen més posant-se màscares que mirant-se als ulls. Serà l'últim espectacle?
'Travy' és un homenatge a la família Pla-Solina alhora que un (des)encontre entre dos corrents teatrals: el clown i el teatre folklòric, d'una banda, així com les formes postdramàtiques i teatrals, de l'altra.

L?any 1924, un grup d?emprenedors va fundar l?EAJ1-Ràdio Barcelona: la primera emissora de ràdio d?Espanya. I enguany en celebrem el centenari. Aquesta va ser creada des de l?Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), un projecte cultural inèdit al país i de gran ambició, que va provocar un veritable impacte en la societat: gràcies a ell, la gent va adonar-se que hi havia altres maneres d?informar-se diferents a la premsa escrita, i que la ràdio no eren només notícies, sinó també música, esports, radionovel·les; al cap i a la fi, cultura. Entre els impulsors de tot plegat, hi trobem Eduard Rifà i Anglada (1882-1938), que també impulsarà l'EAJ15-Ràdio Associació, l'EAJ38-Ràdio Girona i l'EAJ42-Ràdio Lleida.
L?autora d?aquest llibre, Josefina Rifà (1918-2005), filla d?Eduard, rememora aquells anys d?innovacions i canvis, d?il·lusions i pors en temps de la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil, a través d?unes cartes que li adreça a son fill als anys noranta. Queda aquí un testimoni fonamental de la vida d?Eduard Rifà, personal i social: s?hi pot llegir el profund amor al pare de Josefina, però també com aquest va lluitar incansablement en la defensa d?una ràdio lliure, una ràdio que no estava disposada a deixar de banda la llengua i cultura catalanes. La història de la ràdio i els seus inicis són una part essencial de la història del nostre país.

La Teresa està infeliçment casada amb un dels grans corruptes de la ciutat, Daniel Bastida, especialitzat a construir pisos per a pobres amb materials de pa i figa. La Teresa té un amant i un secret que encara amenaça més el seu home, i aquestes dues novel·les despleguen dues possibilitats de la vida d’ella i de la vergonya d’ell. El destí de la Teresa serà molt diferent si el Daniel s’assabenta, o no, de la seva aventura amb el pintor; si pren consciència, o no, que la seva dona ha nascut, també, per sentir plaer. Dues històries d’atmosfera inquietant, a voltes angoixant, i no exemptes de violència; la violència d’una teranyina social feta per ofegar les dones des del primer gateig.

Un batir de alas, un relámpago, un golpe contra el suelo. Satán se retuerce de dolor. Nace el dolor. Satán se levanta. Nace la rebelión.
Dios y Satanás, obediencia o rebeldía. Adán y Eva. Estos cuatro personajes protagonizan este cuento lleno de rabia y furia, contado por un ciego, Milton, que significa una cantidad considerable de nuestra cultura occidental.
Pero este Paraíso perdido es de Helena Tornero, una escritora extraordinaria para un cuento extraordinario. A la manera de los griegos Helena hace suyo el relato y el valor de los personajes cambia desde su mirada. Al texto de Tornero, autora, directora y traductora teatral, se le suman las magníficas ilustraciones de Paula Bonet. Este Paraíso perdido es una delicia para hacer teatro. Todo es sugerencia, símbolo, y la palabra es música.

6 d?abril de 1840 Després d?haver resolt alguns dels crims més sonats d?Europa, el cèlebre detectiu Auguste Dupin arriba a Barcelona per investigar un cas que l?involucra directament i que està relacionat amb la passió principal de la seva vida: els llibres. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre en concret, i el títol encén totes les alarmes de l?investigador. Matar per un llibre? Avui sembla impossible, però un dels assassins més coneguts de la història de Barcelona matava pels llibres. Vet aquí la història del primer assassí en sèrie de la ciutat. Els primers crims «mediàtics» del país. I la gran aventura d?un personatge memorable. Auguste Dupin s?enfronta al cas de la seva vida en una ciutat que bull entre bullangues, pinxos de baixa estofa i llibreters que semblen trets d?una pel·lícula de gènere negre. Sylvia Lagarda-Mata ja era una de les principals cronistes i divulgadores de la història de Barcelona. Concretament, de la Barcelona fosca i criminal. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, fa un pas decisiu entre les millors narradores del país.

«Havent-hi especialistes, jo em limito a ser, com Carles Mir, el cor del cinèfil. I ja se sap que aquest cor té unes raons pròpies que cap altra raó comprendrà mai». Terenci Moix definia així Carles Mir fa més de vint anys, i també així podria definir aquest llibre: un passeig per la Barcelona dels anys cinquanta, seixanta i setanta i pels seus cinemes, la majoria ja desapareguts. Amb un amplíssim arxiu gràfic de les sales, els pòsters i les entrades de l’època, aquest llibre és un homenatge a tots aquells cinemes que, abans de les multisales, van crear comunitats i van portar a la ciutat, gràcies a la seva varietat, totes les pel·lícules que podien somiar-se.

«Habiendo especialistas, yo me limito a ser, como Carlos Mir, el corazón del cinéfilo. Y ya se sabe que este corazón tiene sus razones que ninguna otra razón comprende jamás». Terenci Moix definía así a Carlos Mir hace más de veinte años, y también así podría definir este libro: un paseo por la Barcelona de los años cincuenta, sesenta y setenta y por sus cines, la mayoría ya desaparecidos. Con un amplísimo archivo gráfico de las salas, los pósteres y las entradas de la época, este libro es un homenaje a todos aquellos cines que, antes de las multisalas, crearon comunidades y trajeron a la ciudad, gracias a su variedad, todas las películas que podían soñarse.

La Maternitat d?Elna va ser una trinxera de pau i d?humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d?obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d?Argelers, ens fa conèixer un munt d?històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d?Elna: companyes i fills, també, de l?Elisabeth.
«Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s?adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l?única gràcia d?aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

Daniel Alfals arriba al temut tedi decebut dels cinquanta anys refugiat a cal Pardal, on convoca una reunió d’antics companys de gresca i batalla: el cor de supervivents d’una desfeta general davant la droga. Entre tots reconstruiran el mirall que Alexandre Oscà va esmicolar a 'Cavalls salvatges'. Els miratges de la memòria, particular i col·lectiva, ens retornen a uns espais familiars, però viscuts amb el filtre que imposa el pas i el pes del temps. Davant nostre es va erigint, capa rere capa, una novel·la que depura al màxim la capacitat narrativa de Jordi Cussà. La ironia, la sensualitat, el desfici per l’aventura en totes les seves formes, la tensió entre cruesa i pietat, la liquidació dels estereotips... L’autor va deixar per a la posteritat una revisió profunda d’aquesta novel·la tan estimada; és la que recollim en aquesta edició.

Aurora Bertrana (1892-1974) va ser una magnífica prosista i una gran aventurera. Fascinada pel món i la literatura, els viatges que va fer a la Polinèsia, a Suïssa i al Marroc van servir-li de material per a novel·les, relats i, sobretot, articles periodístics. Interessada d'igual manera per la societat, va ser pionera a l'hora de parlar de feminisme i d'altres cultures, sempre des d'una fervent defensa de la llengua i cultura catalanes. Dona de món, mai va deixar d'escriure, fer conferències i defensar el llegat del seu pare. Aquest volum en dona fe: s'hi recullen els seus millors escrits, des dels anys 20 fins als 70, sobre tots els temes que van captivar-la; textos que mostren el recorregut d'una biografia única.