Al bosc molts animals estan tristos. Algú volta amunt i avall dient coses lletges als altres. Però qui és que els fa la guitza d?aquesta manera? I per què...? Això és el que hauran d?investigar immediatament el comissari Gordon i la seva assistent, la ratolina Pat! I, com de costum, res no és tan senzill com creuen els dos amics policies. Però hi ha una cosa que és segura: el cas ha de quedar resolt ben aviat, perquè el comissari Gordon té pensat marxar uns dies de vacances i dedicar-se a pescar i a menjar tantes magdalenes com vulgui!

La Dominique estudia dret a París i s’esforça per no morir-se d’avorriment. A la universitat coneix en Bertrand i comencen a sortir. Ell és un bon noi, sembla que s’entenen bé i fins i tot podria dir-se que s’estimen. Un dia entren a un cafè i es troben amb l’oncle d’en Bertrand, en Luc, un seductor que voreja la quarantena i que té una merescuda fama de frívol i inconstant, tot i ser casat. De mica en mica, en Luc i la Dominique comencen a coincidir, conscients que l’atracció mútua que senten és cada cop més intensa, i també que allò no és altra cosa que un foc d’encenalls, tan efímer com perillós. Però com resistir-s’hi?

L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a filtre, retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos... La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la varietat lingüística del planeta minvant dràsticament: una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.

El llibre fa un recorregut per la dilatada trajectòria artística de la pintora Isabel Saludes (Alforja, 1946), fent especial esment a les seves exposicions més destacades, tant nacionals com internacionals (Alemanya, Japó, Portugal, França i Suïssa), i presenta al lector un estudi detallat de la seva obra en relació amb els grans temes de la pintora: l?espai, el món dels objectes i la natura, així com el vincle entre pintura i poesia. L?obra d?Isabel Saludes es caracteritza per una acurada elaboració pictòrica i un tractament refinat del color, la llum i l?espai. L?obra és preferentment abstracta, però sempre amb la presència d?algun objecte referencial de caràcter intimista.

Una trobada fortuïta en un tren i un crepuscle de tardor desvetllen en la Rosa un seguit d?imatges, que semblaven oblidades, del seu paisatge íntim, de la seva família... Tot d?una, la guerra, la postguerra, els diferents llocs on ha viscut, la gent que ha estimat, desfilen pel seu record com els meandres d?un riu plàcid en aparença, però que, de tant en tant, amaga remolins inesperats. Asseguda en un banc del llarg passeig del seu poble, la Rosa perd la noció del temps fins que sent xiular un tren i s?adona que ja s?ha post el sol, comença a fer fred i és força lluny de casa. Amb una prosa delicada tenyida de melanconia, Núria Albó viatja, a través de la memòria de la protagonista, cap al nostre passat més recent, i ens el fa compartir d?una manera prodigiosa.

Després de l?èxit de Barcelona: històries, curiositats i misteris, Barcelona secreta i Barcelona secreta 2, Xavi Casinos prossegueix el seu viatge als detalls més íntims de la ciutat, aquells que no surten a les guies però que amaguen una història i són, per tant, part de la història de la nostra ciutat. Aquest periodista i escriptor en desvetlla uns quants més en aquest llibre, escollits entre els que ha anat publicant al llarg dels darrers anys a la secció «Barcelona secreta» de La Vanguardia. El lector hi trobarà anècdotes, misteris i curiositats de la història de Barcelona, des dels romans fins als anys noranta. Tot plegat, en un recorregut visual ple de sorpreses a través de tots els districtes de la ciutat.

Un jove advocat anglès instal·lat a Singapur rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació de cautxú. L’empresari arriba molt alterat i nerviós perquè la seva dona, la Leslie, ha estat arrestada per l'assassinat d’en Geoffrey Hammond, capatàs de la plantació i amic seu, i vol demanar a l’advocat que s’encarregui de la defensa. A priori no sembla un cas gaire complicat, especialment quan la Leslie al·lega que, la nit dels fets, en Geoffrey va intentar abusar d'ella aprofitant que estava sola a la casa de la plantació. A més, el testimoni de la Leslie sembla molt convincent, si més no fins que apareix una carta.

Després d?una estada llarga en un sanatori, on ha estat ingressat a causa dels seus recurrents problemes de salut, el protagonista torna a París en plena Primera Guerra Mundial i es troba una ciutat que viu pendent dels esdeveniments que es van succeint en els diferents fronts.
En el decurs d?un passeig nocturn, enmig d?un paisatge urbà completament a les fosques a causa de les alarmes antiaèries, coincideix per casualitat amb el baró de Charlus. Passejant pels carrers sumits en la foscor, tots dos mantenen una llarga conversa, durant la qual posen al dia tot el que els ha succeït en els anys que no s?han vist. Després d?acomiadar-se, el protagonista s?adona que està cansat i té set, però ho troba tot tancat. Atzarosament, va a parar a un establiment que sembla un hotel, però que, un cop ja és a dins, s?adona que és un bordell masculí. Allà veurà, d?amagat, el senyor de Charlus en una habitació, encadenat i fent-se fuetejar voluntàriament per un altre home. També hi trobarà en Jupien, el sastre que tenia el taller a sota de casa dels Guermantes i a qui temps enrere va enxampar mantenint relacions amb en Charlus. De fet, sembla que en Jupien és, precisament, el gerent d?aquest bordell.

Aquest és un projecte artístic que uneix fotografia i poesia. Aplega seixanta fotografies de sor Isaura ?religiosa clarissa que va entrar al monestir de Pedralbes amb disset anys?, i trenta poemes en català i trenta proses poètiques en castellà de David Jou ?físic i poeta.
Amb aquest llibre, els autors reten homenatge a la comunitat de germanes clarisses, que durant set segles han desenvolupat la seva vida, la seva fe i la seva espiritualitat seguint les ensenyances de sant Francesc i santa Clara d?Assís. Dues mirades, des d?òptiques artístiques diferents, que conflueixen en l?art i en la contemplació de la bellesa, en què el cosmos, la lluna, les estrelles, les plantes i les flors ens parlen de la presència de Déu.

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l?origen en l?edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l?os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d?altres en els quals s?exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps ?fenòmens humans?. Aquests són els protagonistes d?aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d?animals salvatges, monstruosos o d?espècies estranyes, els museus de cera i els museus anatòmics. La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli històric fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.