Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes

Aquest Discurs és una crida a deixar de mirar-se el melic, i sobretot, a combatre el vici d?universalitzar un punt de vista particular. En un text d?una gran força i bellesa d?estil, Rousseau fa un exercici d?arqueologia de la racionalitat que l?apropa al que els antropòlegs que vindran després anomenaran ?l?observació participativa?, per analitzar el camí que ens ha dut a
oblidar com raona un home lliure i com es viu sense estar sotmès al judici aliè i a l?imperatiu de productivitat, rendiment i possessió. Com un meteorit que cau enmig de l?època de les Llums per agitar-la, aquest text és un convit a lliurar-se al ?pensament salvatge? de Lévi-Strauss, la divagació i l?experimentació, per fer caure els prejudicis etnocèntrics i les lògiques d?acumulació, mares de la desigualtat i el despotisme.
?Com devia xocar Rousseau en tot aquell segle XVIII de grans cavallers, grans ments, belles dames i bones maneres! Quin os desfermat enmig d?un saló! Cada moviment feia que li caigués un moble al cap: molestava.? (Flaubert, 1853, carta a Louise Colet)